PER LES ALTURES LLUMINOSES I PEL BLANC CLOT DE CATÍ

Entre setmana alguns tortoreros solem fer eixides d'urgència. Esta, ben hivernal, les dos que n'hem fet han estat espectaculars.

Dimarts de vesprada, amb bon solet, cap a l'ermita de Catí. I d'allí, clavant-nos en el cor de laberint orogràfic meridional, a l'estret d'Agost i, a mitjan camí, cap l'alt del Palomaret, amb unes vistes espectaculars devers  la costa alacantina i la del Baix Vinalopó; també de l'imponent Maigmó i els seus germanets, el Maigmonet i l'alt de Guisop. 

Després, pel racó del Xoli i les Ventetes, a Petrer, on arribàvem a poqueta nit.

Dijous al matí decidírem canviar de plans i baratar Novelda per Catí: hi havia nevat lleugerament i no ens ho podíem perdre.

L'any passat vem veure un Catí enfarinat però només per les muntanyes que l'envolten, i el 2020, en portes de la pandèmia, estiguérem disfrutant de la neu a les faldes del Reconco de Biar.

I només arribar a Catí la neu ens ha rebut amb els seus braços ben oberts. No podem dir que estava tot plenet, no, però el paisatge, amb sol i fred, s'havia vestit d'un blanc esplendorós que el feia molt atractiu.

Poqueta neu però boniqueta. I per a nosaltres, gent de terra poc nevadora, tot un plaer visual, a pesar que el fred corporal ens ha castigat raonablement.

Xe, res que no es resolga amb un bon esmorzaret i un carajillo ben calent!

 

PETRER-CATÍ-ESTRET D'AGOST-PALOMARET-PETRER

Per fi, una ruta de la que s'havia parlat molt, però per una raó o altra sempre era ajornada. Hui, amb bocates, bon oratge i ganes feiem cap a Catí per després baixar a l'estret d'Agost per la Foradà i d'allí, pel Palomaret i el Racó del Xolí, a Petrer travessant l'Alamadrava.

Pugem cap a Catí xino-xano, escalfant. En un no res som a l'ermita. Esmorzem a recés i tirem cap a l'estret d'Agost. En la trepidant baixada, una miqueta tècnica, trobem una colla de valents escaladors que la pugen! Ànim, bikers!

Ja al Palomaret gaudim d'un rodar tranquil i enmig d'ametlers en flor que, ben prompte es torna exigent de nou. Ara cap amunt: puja que te puja cap al Racó del Xoli i més amunt encara, fins trobar-nos en la davallada imparable des de la Venteta fins a Petrer, una davallada que ens durà a la merescuda cervesa. Una eixida de les que fa afició i una miqueta de múscul!

LA VOLTA A LA SERRA DEL SIT PEL RACÓ XOLI I LA VIA VERDA

UN PRIMER PLA DE MIG CARETO DE QUI S'HA MUNTAT EL BLOG










ESMORZANT PROP DE LES VINYES NOVELDERES I AL PUNT D'ENCETAR LA PUJADA DEL COL·LEGIALS









AL PONT DEL VIDRE (baix esquerra) I AL RACÓ DEL XOLI (baix dreta)

































DIVERSE IMATGES QUE ENS MOSTEN L'ALMADRAVA, L'EIXIDA DEL SOL I EL CAMÍ DE LES VENTETES











AL PONT DEL VIDRE, ES POT VEURE EL TUNEL DE L'ANTIC TRAJECTE FERROVIARI ALCOI-ALACANT

La tardor avança i els tortoreros també. Hui hem fet la volta a la serra del Sit. Quasi 40 Km eixint des de l'Esplanada i pujant la costera de l'Almadrava en fred --buf!-- i seguint per les Ventetes veient una magnífica eixida de sol, baixant al Racó del Xolí --en llengua bolonita "Rincón Bello"--, fent un descens espèctacular al Palomaret, continuant per l'antiga via del tren Alcoi-Alacant (hui, via verda), parant al pont del Vidre --amb un vent de collons-- per fer-nos la foto, resseguint camins i camins rural per acabar --no en sabem més-- fent un ratet de carretera Agost-Novelda, esmorzant a peu de Col·legials i pujant-los com hem pogut, és a dir, cagant hòsties, per, finalment, deixar-nos caure per la Lloma Badà fins a la casa Cortés i per allí, despesperats, a buscar la sempre agradable cervesa de la Petanca de Petrer. I fent-nos-la tots, sense baixes (esteu fets uns hòmens, tortoreros!), parlar de tot i mirar-ho tot i totes. Dins de set dies tenim una cita: l'Esplanada. No falleu, que vos conec.