Entre setmana alguns tortoreros solem fer eixides d'urgència. Esta, ben hivernal, les dos que n'hem fet han estat espectaculars.
Dimarts de vesprada, amb bon solet, cap a l'ermita de Catí. I d'allí, clavant-nos en el cor de laberint orogràfic meridional, a l'estret d'Agost i, a mitjan camí, cap l'alt del Palomaret, amb unes vistes espectaculars devers la costa alacantina i la del Baix Vinalopó; també de l'imponent Maigmó i els seus germanets, el Maigmonet i l'alt de Guisop.
Dijous al matí decidírem canviar de plans i baratar Novelda per Catí: hi havia nevat lleugerament i no ens ho podíem perdre.
L'any passat vem veure un Catí enfarinat però només per les muntanyes que l'envolten, i el 2020, en portes de la pandèmia, estiguérem disfrutant de la neu a les faldes del Reconco de Biar.
I només arribar a Catí la neu ens ha rebut amb els seus braços ben oberts. No podem dir que estava tot plenet, no, però el paisatge, amb sol i fred, s'havia vestit d'un blanc esplendorós que el feia molt atractiu.
Poqueta neu però boniqueta. I per a nosaltres, gent de terra poc nevadora, tot un plaer visual, a pesar que el fred corporal ens ha castigat raonablement.
Xe, res que no es resolga amb un bon esmorzaret i un carajillo ben calent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada