El títol de l'entrada, s'ha de reconéixer, és enigmàtic. Mai en esta colla ciclista havia importat tan poc la ruta. De fet, vam fer un trajecte que culminava 211 anys (73+72+66) de tres "tortores" nascuts en el mes de gener.
"Has de pregar que el camí siga llarg,
ple de ventures, ple de coneixences.
Que siguen moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven
i vages a ciutats a aprendre dels qui saben."
diu el poeta Kavafis referintse al viatge d'Ulisses.
Ahir vam celebrar l'arribada a un nou port dels molts que encara navegarem, que no ho dubte ningú.
Bé, deixem a un costat l'èpica i expliquem la pragmàtica: 8:30 del matí: 12 bikers a l'Esplanda sense ruta definida i pensant en el port del migdia: una desitjada gaspatxada a cals Bravos, ben remulladeta amb cervesa, vi i whisky i amb tortada final per a celebrar el 211 aniversari de tres col·legues.
Marquem ruta: cap al sud càlid. Fem dos grups, el cuiner i els seus guardaespatles que se'n tornaran de Novelda pel riu; i el seguidors del de la bicicleta vermella que faran cap a Asp, el Fondó de les Neus, etc. perdent-se i tot això, com quasi sempre. Diuen que van trobar un Polifem que collia taronges i els va tractar molt bé: en el pecat els hi anava la penitència.
Ja en cal bravos, la punta de llança del dinar es posa a la faena. El mestre gaspatxer ocupà posicions en la cuina amb el seu equip d'ajudants.
I a poc a poc arriben els ciclistes amb ganes de beure, menjar, xarrar i riure: comença l'orgia "gastrobike". En això BTT-TÓRTORA és la millor colla ciclista del món.
I entre quintets i picadetes sorgixen els espectaculars gaspatxos: coca de cal Boix, coloms "torcaços", caragols, rovellons, conills caçat per gossos i la mà experta del cuiner: un plaer per als set sentits -o en són cinc?-. La cosa va funcionar i la fam i la set va ser vençudes per eixos insuperables gaspatxos i algunes botelletes de vins portats del celler de l'Olimp: Tórtora i "mala vida", com podeu vore, no rimen.
Després la tortadeda -o hauríe de dir la "tortatoreta"?- amb la suma aclaratòria corresponent i el tres "bufons" -de bufar, que ningú ho malinterprete- bufant els ciris.
I segons va dir algú ens hi havia tocat la loteria jugant al número 211. De fet ens toca sempre, Perquè ¿quina millor loteria que ser d'esta colla ciclista de "globeros" gastrobikers descerebrats i bona gent que es diuen BTT-TÓRTORA?
I ja... festeta desencadenada: el mestre gaspatxer mutat en mestre guitarrer. ¿Hi ha alguna cosa que no sàpia fer este home?
Alegria compartida amb
l'alta noblesa petrolanca.
LA INEVITABLE FOTO
EN EL CORRALET DE CALS BRAVOS!
Per molt anys, cab...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada