 |
| A l'om de la font de Mariola |
| |
|
|
|
|
|
|
"Nominar la
Mariola ja és transformar-la en objecte d’emocionants narracions, bells poemes,
exquisides descripcions, històries grandioses, petites contalles, cançonetes,
dites, paraules que la muntanya enalteix. Diem Mariola i diem, poèticament,
Vall d’Albaida, Comtat, Alcoià; Banyeres, Bocairent, Alfafara, Agres, Muro,
Cocentaina, Alcoi; rius Vinalopó, Serpis, Barxell; el Portell, el Comptador, el Motcabrer, Xar;
les penyes Monteses, la penya Banyà, el barranc de la Quebranta, el del Cinc,
el del Bou; el Frare, el Sotorroni; les ermites de sant Antoni, sant Cristòfol,
santa Bàrbara, sant Jaume; el masos dels Arbres, de Prats, del Congregat, d’Altamira, de Llopis; les caves Arquejada, de
l’Habitació, de don Miguel; les fonts de
les Vuits Piletes, de Sanxo, de l’Anficoset, Freda, dels Brulls… Un conjunt
toponímic que constitueix el corpus nominatiu mariolenc i que, en certa mesura,
conforma la primera literatura –font inspiradora de literatura- de l’entranyable
conjunt muntanyenc ple de connotacions femenines en el seu nom i les seues
interrelacions de significats: una llacuna, una forma diminutiva de Maria, un
cert i possible paral·lelisme etimològic de base llatina entre Aureus (Oriola)
i Marius (Mariola), una herba de flor groga pròpia de les vinyes…"
"La serra de
Mariola, un espai protegit, sovint amenaçat per actuacions i projectes intolerables,
bellament real però també fecund de mites, dites, llegendes i inspiració
literària." (Vicent Brotons)
Una serra mítica del país que els Tórtora, amb un bon guia i un jove i atlètic acompanyant, atacàrem --acariciàrem-- des d'Alcoi, la dels ponts, en un dissabte de primavera d'hivern magnífic.
Serra de Mariola,
Serra de Mariola,
tota a floretes.
Tota a floretes, sí,
tota a floretes, no,
on van les socarrades
a fer botxetes.
En la foto de dalt es veu el Salt darrere
de nosaltres. Així es veia després de les
pluges tardoral: preciós!
Eixírem passades les huit del matí des de l'estadi del Collao amb "més moral que l'Alcoyano" (brometa fàcil, ho reconec); encaràrem les primeres pujades del Salt i ben prompte entràrem en calor tot plantant-nos al Barxell. La ruta s'orienta per sendes i trams trialers en un paisatge ben atractiu: masos, rambletes, carrasques i l'acompanyament continu de la Font Roja.
Evoquem el text que dedicà a estos paratges Enric Valor:
"...baixà del cavall i s’acostà
a una font abundant i d’aigua molt freda que brollava al costat d’un riu que
ell anomenà Barxell, en els contraforts assolellats de la serra de Mariola.
Desmuntà així mateix Miriam, i, després d’haver begut, fou quan Muhammad, amb
tota reverència i delicadesa, però ensems amb molta fogositat i entusiasme, la
demanà per muller..."
 | | |
| En ruta pel Barxell (al fons, la Font Roja) |
 |
| Cap al Sotorroni |
Tocava ja encarar la pujada més continuada i exigent, la que ens portava al punt més alt: el Sotorroni. L'esforç de l'ascens, ben distribuït, va valdre la pena. Estàvem ja en plena Mariola i ens acompanyava un paisatge muntanyec preciós: la Serrella, l'Aitana, el Puigcampana, el Maigmó, el Sit, El Montcabrer...
 |
| Per sendes i ncamins d'inusitada bellesa |
 |
| Bosquet de carrasques |
 |
| Sotorroni amunt |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Els paisatges de la mítica serrà ens imposen recordar la bella Cançó de Mariola del gran poeta alcoià Joan Valls:
Boira al cim, crespó de dol
que sura en el vent humit.
La muntanya ol a frescor
de matinada en reixiu
i el barranc en llunyania
sembla un lleó que a rugits
vaga ansiós de tempesta
esperonat pel cel gris.
 |
| Més de 500 mts. d'ascens en 45 Km. |
|
|
|
|
L'últim tram va discórrer per sendes i camins molt atractius: planejar, baixades tècniques i alguna rampeta de pujada. Així, divertits, vam arribar a la font de Mariola. A prop es troba el restaurant del camping, on recuperàrem forces. La davallada cap a Alcoi, per la font dels "Patos", va ser d'un rodar plàcid, tot i que una punxada, tan habituals com indesitjables, va retardar la finalització de la ruta.
 |
| En la font de Mariola |
 |
| Les noves barretes energètiques: a que enganyen a la vista? |
Agraïts al guia i desitjosos de tornar a fer una més de les mil i una rutes que tanca l'esplendorosa serra, abandonàrem Alcoi tot evocant les paraules de Jordi Valor:
“Nosaltres l’hem tinguda
sempre per la Serra Mare d’Alcoi i des de ben jovenets la trepitjàrem en nostres
excursions escolars al meravellós indret del Barrranc del Sinc”
 |
| L'arc de Sant Martí ens esperava a Petrer |
Arribats a Petrer a les primeres hores de la vesprada, l'arc de Sant Martí, que arracanva des dels Aiguarrius, ens va saludar. Vam voler pensar que va ser l'homenatge que la mare Natura ens va fer a quatre intrèpids "tórtores" enamorats per sempre més de la gentil i bella Mariola. Hi tornarem... Ella ens espera.
 |
| Feliços, contents i tardons! |
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
