PETRER - MONTEALEGRE DEL CASTILLO

 Un "Jarra y pedal" ho va dir: "Tenemos que ir a mi pueblo, Montealegre del Castillo". I de nou, els Tórtora i els "Jarra y pedal" compartírem aventura. Del Vinalopó a les terres manxegues.

 El dia va començar amb una boira persistent. Les ulleres necessitaven netejaparabrises i els miops havien de ser guiats per un "lazarillo". Xino, xano, amb bona marxa, ens plantàrem en el primer poble manxec --Caudete--, on caiguérem el la temptació d'esmorzar al baret: estan tan bons els "chupitos".

 La boira va alçar i ens va oferir paisatges tan atractius  com el d'un bancal d'oliveres, un braç de núvol i al fons la serra de Santa Bárbara amb les eòliques. Així encetaven la segona part de la ruta cap a Montealegre. El camí no estava del tot clar i, com que preguntant s'arriba a Roma, vam interrogar els oriunds. Gràcies!

 Primer per asfalt, després per una còmoda pista de terra, i sempre enmig d'una plana agrícola i ramadera de indubtable bellesa rural, arribàrem, no sense tocar el Camí de Sant Jaume, a la destinació prevista...

 MONTEALEGRE DEL CASTILLO

 El ciclista de Montealegre ens va obsequiar amb un bon dinar de la terra --gazpachos--, amb excel·lents vins manxecs: tota una festa gastronòmica per recuperar-nos del moderat esforç. Magnífic!

 En fi, una gran eixida ciclista que ens invita a  pensar en la pròxima.