UNA JUMILLANA D'INFART

 Els BTT-Tórtora (i algún Jarra y Pedal) hem tornat a fer "La Jumillana". Esta volta a un ritme del diable i sense desercions a l'hora de pujar al monestir de Santa Ana. Amb bon oratge i bo humor encetàrem el matí el deu bikers.

 Ben prompte vam arribar a la carretera de Yecla, enfront de Raspai. Des d'allí, i per la carretereta agrícola que faldejant el Carxe arriba Jumilla, ens dirigírem a la capital vinatera. Un portet mitjanament exigent i pujat a ritme i un bon esmorzaret amb café i rom ens llançaren a la destinació.

 Fent-nos fotos mentre pegàvem el mosset de mig matí.

 Arribats a Jumilla encaràrem la pujada del santuari: no es va quedar ningú sense pujar. I això que algun biker "la va clavar ben clavà", la cadena de l'esforçada ciclista.

 Entre actes de contricció, devoció, admiració miraculosa i altres exercicis piatosos va discórrer la visita al sant lloc.

 Els ripiosos versets vuitcentistes posaren la nota culta i la lliçó moral.

 I els pardalets cantaven, es diguera el que es diguera. Però cantaven perquè eren pardals forasters i encara no estaven alliçonats pels emplomats oriunds.

 I la festa gastro-bike va començar amb una bona cervesa en ca Agustín.

 Apunteu el bacallà rebosat: "pa cau-se de cul".

 Els gaspatxos --i moltes altres delícies del pecat de gola-- de ca Sebastián com sempre: magnífics. Com magnífica va ser la convidada d'un "Tórtora" de luxe. Un brindis per ell!

 Després, repartits entre el furgó i la furgoneta, bikers --o el que quedava d'ells-- i màquines tornaren a casa amb l'alegria d'haver perepetrat una jumillana de rècord, quasi d'infart (sí, sí, digeu-me exagerat!)