Ningú sospitava la jornada ciclista que ens esperava quan a les set i mitja del matí feien bromes a l'Esplanada de Petrer. Ni tan sols ho sospitava el mateix guia.
A bon ritme pegàrem cap a Xinorla, collao de Vitoriano i primeres rampetes del barranc de Caseta. "Dos rampetes de res, un quilòmetre de pujada només", deia el despistat guia.
Amb la penya de Safra a les nostres esquenes encaràrem aquella "xinxeta". La que ens esperava!
Rampetes, o rampotes, foren més de dos --cinc, sis?-- i el quilòmetre va acabar sent-ne tres. Tres mil metres duríssims entre pins, davall d'una penya monumental, amb regalladors i pedreta solta: tot un suplici.
Un dur ascens de quatre-cents metres amb rampes de terra del 20%. Els "tórtores" posaren "a caldo" a l'expert guia que, com estava tant matat com ells, només se li va ocórrer dir allò de "ja en teniu una guapa per a contar als vostres fills i néts."
Els mals se solucionaren baixant a tota hòstia a les Cases del Senyor i buscant desesperadament els obligats cervesots, bocates i xupitos al Centro Excursionista després d'uns gloriosos --hui sí-- 60 Km.
Per a la setmana que ve el "guia espiritual" està pensant-ne una altra. Jo no li consentiria dir ni "mu". Au!
