PACHANGUES LOCALS I ALTEA-CASTELL DE GUADALEST-ALTEA

 Un bon dia el tórtora va volar a passar els caps de setmana a Altea. "Ei -li vam dir els altres-, ja saps prepara'ns una bona ruta, banyet, cervesa, dinarot i lo que toque." Mentres esperàvem el seu avís ens vam entretenir fent rutetetes hipergloberes (Petrer-Caprala-El Plano-Salinetes-piscina del Barça amb bon esmorzar[gracietes!!]-Petrer) i altres activitats d'entrenament per l'estil. Una vergonya!

 

Finalment va arribar la bona nova, totcristo cap a Altea: bicis a la furgona, cotxes... A les 08:00 h. preníem un cafetot amb pastetes, ens miràvem l'"encierro de sanferminer" i planificàvem la ruta: per la desembocadura del riu Algar pegàvem cap amunt a buscar el pantà de Guadalest, el Castell de Guadalest i la carretera Alcoi-Benidorm. Semblava fàcil...

 

La via transcorria en el seu primer tram per la vora dels rius: camí de terra en fals pla, canyes i més canyes --tunels de canyes--, níspols, ponts, alguna bestiesa estètica, so refrescant de l'aigua dels rierols: bonic sí, enca que pura "pachanga". Però...

 En arribar a la paret va començar una pujada per asfalt d'aquelles per a recordar. Un ascens que va dir a no deixar-nos en pau i, efectivament, no ens va deixar en pau fins arribar a la carreta Alcoi-Benidorm: la mare que va... Pedalada a pedalada, gota a gota de suor -cada volta feia més calor- fins amunt del tot.

Cinquanta quilometres de no res però amb un perfil

 

 

encantadoramet fàl·lic

 En el descens ens vengàrem. En un tres i no res, de nou a Altea amb ganes d'hidratar-nos: molta cervesa -vam comptar amb uns amfitrions de luxe (que bona que estava l'ensaladilla russa)- i un banyet moderat en la bella platgeta de cantalets redons.

 Després vindria el dinar en el "Chiringuito": més cervesa, més aperitius, un paellot de marisc, postres i... els inevitables "chupitos". La cosa va seguir al camping amb gin-tònics i altres medecines de fort poder curatiu.

 Qué més vos puc dir, estimats germans en pedals i rodes? Una jornada tortorera gloriosa!

A la setmana següent vam tornar als entrenaments amb bons esmorzars i molta cervesa (i una miqueta de "trencacames", per no perdre la forma). Au, adéu: bon vent i cabra nova!