UN AGOST DE NO PARAR: VINALOPÓ, SERRA GROSSA, CAMARA...

 Mentre seguixen arribant-nos imatges de l'aspirant a clàssica --Petrer-l'Albufereta d'Alacant--, els Tórtora hem entrat en una fase vacacional que no significa en absolut inactivitat.

 En este temps, un contingent de cinc vam fer de nou (anteriorment l'havien fet dos) l'espectacular i tobogànica Biar-Naixement del Vinalopó pel Reconcó.

 La magnificència del paisatge tant d'anada com de tornada ens va fer oblidar-nos per un moment de la "pertinaz sequía" que com a metàfora de la naturalesa alimenta estos temps de crisi.

 Especialment atractiu va ser l'entorn fluvial del naixement: la Font de la Coveta, el toll Blau...

 Altres es mouen per territoris costaners i proven amb curtes costeres exigents com la de la serra Grossa. Tots, o quasi tots, van fent.

 Estem, com podeu vore, al tall. Seguim fent escapades vacacionals com, per exemple, l'última Petrer-Barrancades d'Elda-cim de Camara-llacuna de Salines-Fondonet-CEE-Petrer. I en preparem algunes més per rematar l'agost. Compte!

El setembre ve exigent...

UNA NOVA CLÀSSICA: PETRER-L'ALBUFERETA D'ALACANT

 N'havíem sentir parlar, però no l'havíem feta mai. Hi ha amics Tórtora que estiuen a l'Albufereta i ens han invitat a fer rutes circulars per la zona, però mai no havíem fet la lineal: Petrer-l'Albufereta d'Alacant. Enguany tocava.

 A les 07:30 h. nou ciclistes a l'Esplanada. El primer tram ens el coneixíem com la palma de la mà: ascens trepidant a la Venteta en un dia nuvolat i amb la Cilla del Sit coberta de blanura.

 Seguim la ruta cap al Palomaret i allí enllacem amb la via verda Agost-Urbanització del Maigmó, amb tunels, llinternes i tota la mandanga.

 Ben prompte ens reunim per prendre les decisions importants de la ruta: esmorzem? No, barretes i prou; baixem cap al pantà de Tibi? Sí. Arribem fins al pont que du a la paret? No sabem... Plànols, intuïcions, "map google" i... cap a la paret! Uns col·legues bikers que vénen en direcció contrària ens resolen els dubtes. Gràcies: anem per bon camí!

 Visitem l'històric pantà, el més antic d'Europa, i posem en marxa un sessió fotogràfica intensa: paisatge, història, llegenda i olor a seno (ací al blog no es nota) ambienten l'operació.

 Des  d'una bona estona abans només hem fet que baixar. Ara toca una pujada tècnica que la majoria fem integrament a peu. Segueix una baixada també mínimament tècnica fins que enllacem amb la carretera del...

 ...Monnegre: un paisatge desèrtic, degradat, quasi llunar que té el seu contrapunt verd en el continuat canyar que recorre el riu Monnegre, el mateix que abans del pantà es diu Verd. Amb eixa intensa baixada, que es fa definitivament plana a Mutxamel, entrem a la zona més intensament urbanitzada que finalment ens dreça a l'Albufereta i allí sí, allí esmorzem com cal.

 I a partir d'eixe moment: bany marí, enorme cervesa, animada conversa, dinar d'arrossos en "xiringuito" platger, gin-tònics, becadetes i el que faça falta. Un gran dia de l'Assumpció!

 A Elx cantaven la Festa, el Misteri continua sense resoldre's. El nostre ja s'ha resolt. Sí, efectivament, la Petrer-Albufereta d'Alacant serà d'ara en avant una clàssica dels "globeros" més impenitents del món: els BTT.Tórtora.

Al dia següent, un Tórtora meditava a la platja sobre la ruta i pensava en suggerents escalades, però... Està és una altra història.