SEGONA PETRER-GANDIA DELS BTT-TÓRTORA AMB LOS PICAOS

 Repetim l'aventura. L'any passat els mítics "Picaos" ens convidaren a la seua Petrer-Platja de Gandia (115 km)  per la via verda del també mític "tren Xitxarra". Enguany, de nou, a primers de juliol, hem tornat a acompanyar-los. Gràcies, amics!

A les 06:00 h. ens hem trobat a Salinetes i puntualment hem eixit onze ciclistes cap a Gandia.

 Foscor matinera, llum artificial al polígon de les Pedreres --"Sha fet de dia!", ha dit algú--; blanura en passar per Saix i, de seguida, Villena-Biar. Buscant per intrincats camins hem pegat amb la via verda alhora que eixia el sol per Biar. Eren les set del matí.

 Beneixama a l'esquerra, el Salze i Banyeres. El paisatge, malgrat la "pertinaz sequía", és amable. Fem unes barretes i fruita a les huit del matí i seguim. La bella estampa de la vila de Bocairent (la Vall d'Albaida) ens saluda al nord-oest. Un vagó de tren de la companyia "Villena a Alcoy y Yecla" (VAY), també coneguda popularment pel "Xitxarra" i tancada el 1969, entre altres coses perquè feia una mitjana de 15 Km/h en el trajecte Yecla-Gandia, ens indica simbòlicament el camí endinsant-nos en les terres de la Mariola: terres agrícoles, trossets de via verda d'equilibrada bellesa (pins, carrasques i generós matorral) ens acullen.

 Alfafara, Agres, un poc de carretera per l'absència d'un pont (baixada-pujada) i... Muro. D'ací, faldejant la imponent serra del Benicadell, cap a Gaianes: excés d'asfalt, via verda convertida en útil i transitat camí agrícola. S'ha fet l'hora d'esmorzar. Prop de les deu parem al bar de Gaianes on ens fem uns cacaus, molta cervesa, Coca-Cola --ai!--, ensalada de la terra, generosa amb ceba, i substanciosos entrepans; no falten tampoc els cafetets i els "carajillos" de Bayle, o com es diga eixa potinga. No falten tampoc, per suposat, les deposcions i reposicions hídriques.

 Comença la segona part de la ruta. Ara predominarà el descens. Travessem la població de Beniarrés i ens encaixem en l'antiga via fèrria, fet simbolitzat pel primer tunel dels molt altres que vindran.

 El castel de Perputxent --llegendària fortalesa d'origen musulmà del segle XII lligada a la figura del gran cabdill Al-Azraq i que acabà pertanyent a les ordes de l'Hospital i Motensa i no, com míticament s'ha cregut, a la dels templers-- i l'estació de l'Orxa ens encaixen per una via verda pedregosa que discorre a la vora esquerra del riu Serpis. Gaudim dels paisatges més bonics d'aquest riu que s'encamina cap a la mar i que en el seu discórrer canviarà fins i tot de nom: el Serpis es rebateja com a riu d'Alcoi.

 Fem una paradeta fotogràfica en una petita cascada d'aigua. Prop d'allí uns pescadors de canya esmorzen.

 I ací tenim la breu sessió de mòbils immortalitzant la colla ciclista.

 El recorregut, que uneix sis comarques --Valls del Vinalopó, Alt Vinalopó, Alcoià, Vall d'Albaida, Comtat i Safor--s'encamina al final.

Passem per davant d'una antiga fàbrica de llum. El camí ara discorre per la dreta del llit fluvial i, després de l'últim tunel, comença un ascens important que cal fer amb calor, cansanci i pendents exigents.  Davallem a la font de la Mata, al racó del Duc, ja a Villalonga de la Safor.

 Voregem el municipi i tirem cap a Gandia per més asfalt que terra. El tram de carretera es fa avorrit i a estones perillós. Travessar les rotondes de la ciutat d'Ausiàs March augmenta la perillositat.

 Finalment, els indicadors del Grau de Gandia en dreça alegres a la nostra destinació. Hem completat 115 Km. Ens espera l'autocar per carregar les bicicletes. Heus ací les dades tècniques de l'etapa.

 Fem un reconfortant bany a la mar, recuperem líquids, disfrutem la piscina del restaurant i ens peguem un excel·lent dinar.

Una bona picadeta, un inevitable i apetitós arròs a banda, postres dolces, cafés i una llarga sobretaula de grata i alegre conversació dedicada a homenatjar l'herbero: tres botelles d'herbero, molts colpets d'herbero.

Aquesta beguda de la Mariola, lligada a l'ambient de "xiringuito" mediterrani simbolitza perfectament el sentit de la ruta ciclista: de la muntanya al litoral pel llit del riu Serpis/Alcoi.

Després, tots als bus i, becant, a casa.

El segon any que BTT-Tórtora participa en la fi de festa de "Los Picaos". Potser ens trobem en els inicis d'una bella tradició de pedals, camins i amistat.

ADÉU PRIMAVERA, HOLA ESTIU: ELS TÓRTORA, A LA SEUA!

 Des d'abril el blog dels BTT-Tórtora no ha crescut ni en fotos ni textos, cosa que no vol dir que no hem estat actius. Tampoc no és que ens hàgem dedicat a una activitat inusitada, però n'hem fet algunes, de voltetes, per la comarca.

 Per exemple, la Romana, Camara, Salines, Raspai... Eixides vespertines per caracolejar i "xupitejar" en algun bar després (Caprala, els Col·legials, Casa Castalla, Santa Eulàlia i voltants, etc). Ens hem distret, vaja.

 No va poder faltar la "cuartelillera" per Elda: volteta i esmorzar i cervesetes, caves i altres penalitats gastronòmiques en ca els nostres amics, coneguts, familiars i saludats. Bona gent, la gent d'Elda, malgrat tot.

 Al juny, la selecció espanyola ens va fer penar. Els Tórtora ens preguntàvem: "si va jugar Torrente, per què no vam poder jugar mosatros? Qui dubta de la nostra bona forma física i del nostre patriotisme?"

 Alguns traidors encara vam tenir temps per a fer eixides furtives amb altres colles: per terres de l'Alcoià, uns; per les nobles, estimades i eixutes terres de la frontera idiomàtica, altres. Patxanga, pura patxanga!

En la fita triangular, trimunicipal i bicomunitària

 (data de 1729)

L'interio d'un bell i malauradament ruïnós casal de les terres de frontera del Carxe

Ai el pecat de gola, sempre el pecat de gola!

Una gran foto tortorera, de les d'emmarcar

En fi, un final de primavera i un inici estiuenc divertidament rutinari.

PE.- Ah, se m'oblidava: un record per a l'afer del xitxo pucero, de Puça, vull dir.