La no inèdita de la serra del Tabaià o sierra del Tabayá ja l'havíem pujada feia algun temps, però ens va apetir fer-li una entradeta en el blog. Entre altres coses perquè mai no l'havíem recorreguda sencera.
Era un matí de frescoreta -"Alacant de la punyeta, que al fred diuen fescoreta!" - i vam fer cap al Vinalopó Mitjà més meridional (Novelda, Asp...). Sense tocar cap nucli urbà ens vam plantar al camp de golf des d'on arranca l'ascens a l'alt de la serra de Tabaià -la de les antenes que es veuen des de l'autovia-. El cim és una tatxeta: 400 m. Més baixet que el castell de Petrer.
Una miqueta d'esforç elèctric i un important esforç pulmonar -sempre hi haurà classes, malgrat el venerable barbut!- ens va portar al vértex geodèsic per a disfrutar d'unes vistes espectaculars.
El Vinalopó Mitjà s'obria a l'Alacantí, el Baix Vinalopó, el Baix Segura i els perfils muntanyenc de la resta de les comarques amb que fitem, incloent les terres germanes de la Múrcia carxera.
I després de l'espectacle, el patiment: un descens per sendes impossibles de ciclar, si més no per a "vellets prudents" com nosaltres que, finalment,...
... ens abocaren al castell del Riu o d'Asp. Des d'allí la cosa ja es va normalitzar i, au, a esmorzar raonablement bé i cap a casa per on van vindre: els Col·legials. En fi, poquets però disfrutadets!
I ÉS QUE... "NO TODO VA A SER F..."
QUE CANTAVA L'IRREVERENT KRAE!
