La volíem llarga i plana. Ja està: la Ieclana. Quatre hores i mitja de pedalada i hora mitjà de bon esmorzar: globeros gastrobike en plena acció per a fer 85 km.
Algun cagonet deia: "Xe, que haura fang!". Resposta: "Mosatros no anirem a menjar fang, anirem a menjar gatxamiga".
La gent arriba i la gent estira i fa cara de felicitat...
El reportatge comença a les Virtudes de Villena, on s'agafa la via verda de l'antic tren Xitxarra que unia Cieza i Gandia. En l'abaixador de les Virtudes fem fotos i tota la peixca.
Encarem cap a l'altiplà de Iecla. Els Tórtora sera la primera volta en la seua història que faran una Iecla-Petrer-Iecla: compte!
I hem disfrutat de bon temps, bells paisatge de planures cultivades amb primor i piscines per a prendre el bany.
En el Km 37 ha acabat el traçat restaurat amb bon criteri de la via verde que unix Villena i Iecla. Tocaven les fotos de rigor al costat del cartell.
La taula es plena de vida i color; olor i sabor: comença el festival de gastrobike!
.jpeg)
L'equip de belles i expertes cuineres es fan una foto amb el cosí Tórtora i li expliquen els secret de la gloriosa...
.jpeg)
GATXAMIGA IECLANA!
Tota una delícia d'esmorzar: fantàstic.
La cultura que no falte. Ara que hi ha monuments que... què voleu que vos diga?
Tornem al bell altiplà agricola que ens retornara cap casa. Ara, però, fem el camí de Saix, que ens portarà per Santa Eulalia a la nostra terra.
Els cinc Tórtora que isqueren a buscar el fang per l'altiplà ieclà i es trobaren una gatxamiga de luxe: "Sorpresas te da vida".
