BTT-Tórtora de Petrer: 2013

dimecres, 25 de desembre del 2013

LA NADALENCA DELS TÓRTORA I AFEGITS

Com tota bona empresa que se prècie, els BTT-Tórtora i els Jarra y Pedal (ben pocs) vam tenir el nostre esmorzar de vespres de Nadal. Sense "amigo invisible" ni hòsties d'eixes, eh.

Ens ho muntàrem en l'acollidor "Tio Juan", de les Cases de Sanchiz (camp de Monòver)

La gent va acudir entre les deu i les deu i mitja... I començà la festa gastrobike: olivetes i adobats, vi i casera, cervesa, coca-cola, mullader murcià, pa torrat amb oli...

I GATXAMIGA!!!

I EMBOTIT, OUS I CREÏLLES FREGIDES!!!

L'INEVITABLE CAFÉ EN CAFETERA EXPRÉS I BRASER (MÉS ROM CREMANT PER ALS CARAJILLOS)

FINALMENT: EL COLPETS O "XUPITOS"

TOTS BEN CONTENTS I BEN ALEGRES

Vam patir una cosa
de no dir, vaja...

Ah, alguns, vam anar en bicicleta i tot!

BON NADAL, BON ANY

I BONES RUTES GLOBERES

PER ALS PRÒXIMS MESOS

LES MAMÀS NOEL

AMENITZAREN LA FESTA

(AMB GARROT I TOT)

diumenge, 15 de desembre del 2013

UNA PRIMAVERA D'HIVERN D'ENTRETENIMENT FINS QUE ARRIBÀ LA SERRA DE CREVILLENT

En el cuartelillo del Xispi

Després de l'aventura de Riópar el BTT Tórtora vam agafar un camí globero altament perillós: molts es quedaren a casa, altres decidiren deixar de pedalar per criar panxa i colesterol, altres treballaren i altres pegaren "escopetaes". "El barco se hunde!"

Una minoria heròica va resistir a pesar de les festes, el fred de grans rosades blanques i altres inclemències.

I davant de tanta deserció, els més forts, els més virils, el tortoreros de pro, feren la gran eixida.

Hem fet el cim!

PETRER-CIM DE LA SERRA DE CREVILLENT-

FONDÓ DE LES NEUS-PETRER

Objectiu a la vista baixant per Forna...

Preparant-nos per l'exigent ascens a la serra

que es troba a les nostres esquenes...

Un bonic paratge al que s'accedeix per costeres ben empinades

Hem fet el cim!

Les vistes espectacular orientades i nominades des de la rosa del vents

que es troba en el punt més alt de la serra de Crevillent

Al Fondó de les Neus ens esperava un esmorzar/dinar per recuperar forces:
les restes del combat.

La satisfacció pel gran esforç realitzat.

dijous, 14 de novembre del 2013

DOS ESPECTACULARS DIES A RIÓPAR (CASTELLA-LA MANXA)

La vam pensar en octubre i la vam fer en novembre. Dia D (9-N) / Hora H (06:30) : Tothom a la xurreria Mónaco. Dos cotxes, un furgó bicicletero, equipatges i deu tios (o una cosa així). Xurrets, cafetots, tallats, cafenllets i, vinga, cap a Riópar.

Recollida de claus de les cabanes de pedra entre el Laminador i Lugar Nuevo; descàrrega d’equipatges i cabres i cap al poble, a l’hostal Los Bronces, a trobar-nos amb el jove, expert, diabòlicament tècnic i escrupolosament educat guia: Pablo Sáez, el nostre home a Riopar.

En l’horitzó les impressionants penyes de los Picos del Oso. Comencen les suaus costeres que, a poc a poc es van fent més exigents: asfalt, terra i panoràmiques comarcals que compensen l’esforç.

Vénen les sendes. Topetem amb un prodigi de la natura: el Pino Gordo del Toril (quasi 5 mts. de circumferència): hem rodat faldejant els Picos del Oso. Per cert, açò de Toril, m’explica un amic ple de saviesa, està emparentat amb “turó” (puig, cim de muntanya) i amb Toro, la ciutat, que vol dir el mateix, i no amb els bous.

La baixada és espectacular, però no està feta per a nosaltres: l’edat no perdona. Molt de caminar, molt d’entropessar, algun bac gloriós —massa gloriós—, punxades... Finalment arribem al poble amb la sensació d’haver disfrutat, però també d’haver patit... por. Pablo, el guia, s’ha portat de 10.

La vesprada s’encara amb placidesa: un bon dinar, turisme cultural (Reales Fábricas de San Juan de Alcaraz), turisme esportiu (veiem un escandalós 5-1 del R. Madrid a una irreconeixible R. Societat) i turisme mèdic (visitem l’ambulatori del poble per sanar les nostres nafres). Cau la nit, arriba el suau fred, sopem, fem dòminos i al cau, a fer no-non. Demà ens espera una nova aventura.

Un delicat grèvol (acebo, en castellà) a la porta del restaurant

Diumenge. Dia esplèndid. Esmorzem per agafar forces i planifiquem amb Pablo: el Nacimiento de Rio Mundo (los Chorros) i alguna coseta més. Tot, però, per camins i sendes espectaculars i menys exigents que les de dissabte. Fem una ruta fluvial, amb fang, rierols, vaques, horts i sendes precioses; recorden en algun moment el Camí de Sant Jaume. Arribem a Los Chorros i aprofitem el magnífic paisatge per fer-nos moltes, moltes fotos.

Tornem per sendes a Riópar i d’allí per una pista forestal ens encaminem en suau pujada al campament de San Juan: una esplanada d’acampada espectacular amb unes cabanyes molt acollidores. De nou sendegem en una trepidant baixada que ens retorna a Riópar. Ens despedim del nostre magnífic guia i diem adéu als extraordinaris paratges que ens han tingut extasiats durant dos dies: grans records per als Jarra y Pedal i els BTT-Tórtora!