|
En el punt més alt de la ruta |
Com que havia dispersió estiuenca, els Tórtora es juntaren amb els germans del Jarra y Pedal (especialistes en el Camí de Santiago i en bicicletes amb motor) i en muntaren una a la zona costanera.
|
Ja arranquem! |
Des de la mateixa Albufereta, i travessant tota classe de medis urbans --engolint-nos sense parar direccions prohibides-- eixírem a la carretereta de Bussot per a abandonar-la ràpidament i disfrutar dels secarrals alacraneros.
|
Una paradeta |
|
Foto en ruta |
|
Visca el secarral |
|
|
|
El sol, la pols i alguna que altra hòstia ens alegraren la volteta.
|
Unna punxà que va ser més que una punxà |
|
Què he fet jo per haver d'aguantar esta banda de globeros? |
D'estos tres gràfics no feu un cas excessiu. Estan, com és diu eufemísticament ara, sobredimensionants: vaja que són una puta mentira, ni tants quilòmetres ni tant anar i tornar.
|
Ja vos fotran la ganivetà |
|
Vos fa gràcia? Ja voreu, quan pagueu |
|
Vinga riure, fins que van pagar |
Ben acalorats, rematàrem la faena i ens posàrem a esmorzar: un bon esmorzar que ens va resultar tan econòmic que els Tórtora hem pensat anar tots els mesos dos voltes a fer bicicleta a l'Albufereta.
I després... cerveses, aperitius, paelles, banys, gin-tònics, sol, sol i sol; aigua, aigua i aigua... i bon rotllo...
|
Els tres del francés (el Camí de Santiago francés, compte!) |
Quina felicitat, quina alegria! Poca bicicleta, una motoreta punxadeta i molta, molta cerveseta: GLOBEROS!!