Polvo, sudor y Hierro-, el Cid cabalga
Antonio Machado
Aire, mocs, alumini (o carboni)-, la Tórtora vola
Un descerebrao
Un bon dia, els Tórtora, des del castell de Jumilla, vam vore una carretera local: "on va?", "a Tobarra, 40 km.", "pos a Tobarra anirem des de Petrer". Comença la TOBARREÑA!
Abans vam haver de preparar-nos: voltes del Sit, gatxamigues salineres... Entrenament del cos i de l'ànima.
Per fi va arribar el dissabte: encara de nit férem el primers quilòmetres cap a Monòver i pel pla Manyar tiràrem a buscar la carretereta local que faldeja pel nord la serra del Carxe. Allí vam parar a esmorzar. Era territori amic, conegut. Havíem recorregut poca distància.
Per fi vam arribar a Jumilla. Ens vam fer la inevitable foto en la rotonda de l'entrada, creuàrem l'antiga ciutat espartera, i hui prestigiosa capital vinatera, per buscar la carretera local que ens duria a Tobarra.
Van començar els quilòmetres més durs del dia: per territori comanxe, un paisatge més lleig que un pecat, picant cap amunt sense parar i un vent que emprenyava sense compassió. Així fins a Albatana.
I allí, a Albatana, van venir les baixes. Ja n'havíem tingut dos. Ara se'n sumaven altres dos, tot i que un "tórtora" tornava a reincorporar-se per fer l'últim tram: Albatana-Tobarra passant per Cordovilla.
.jpg)
La ruta es va suavitzar una miqueta i xino xano, amb prou de cansanci acumulat, arribàrem al "poblachón manchego": la terra dels tambors de Setmana Santa. Allí, al costat del monument al "tamborers", ens vam fer la foto: els cinc que cobrírem el 105 Km. i l'afegit d'última hora.
En fi, hem fet Tobarra, la plana --els collons--, més de 700 mts. d'ascens acumulats.
Una bona dutxa, un bona picadeta rica en colesterol manxec, brindis, cervesa, vi i gaspatxos de la terra acabaren amb el cansanci i ens permeteren celebrar la llarga ruta ciclista que uneix el Vinalopó Mitjà i el Campo Tobarreño de les terres manxegues.
Alegres, feliços i --per què no dir-ho?-- una miqueta cansats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada