PER LES ALTURES LLUMINOSES I PEL BLANC CLOT DE CATÍ

Entre setmana alguns tortoreros solem fer eixides d'urgència. Esta, ben hivernal, les dos que n'hem fet han estat espectaculars.

Dimarts de vesprada, amb bon solet, cap a l'ermita de Catí. I d'allí, clavant-nos en el cor de laberint orogràfic meridional, a l'estret d'Agost i, a mitjan camí, cap l'alt del Palomaret, amb unes vistes espectaculars devers  la costa alacantina i la del Baix Vinalopó; també de l'imponent Maigmó i els seus germanets, el Maigmonet i l'alt de Guisop. 

Després, pel racó del Xoli i les Ventetes, a Petrer, on arribàvem a poqueta nit.

Dijous al matí decidírem canviar de plans i baratar Novelda per Catí: hi havia nevat lleugerament i no ens ho podíem perdre.

L'any passat vem veure un Catí enfarinat però només per les muntanyes que l'envolten, i el 2020, en portes de la pandèmia, estiguérem disfrutant de la neu a les faldes del Reconco de Biar.

I només arribar a Catí la neu ens ha rebut amb els seus braços ben oberts. No podem dir que estava tot plenet, no, però el paisatge, amb sol i fred, s'havia vestit d'un blanc esplendorós que el feia molt atractiu.

Poqueta neu però boniqueta. I per a nosaltres, gent de terra poc nevadora, tot un plaer visual, a pesar que el fred corporal ens ha castigat raonablement.

Xe, res que no es resolga amb un bon esmorzaret i un carajillo ben calent!

 

NI PLUJA, NI FRED I A CATÍ: AMB POQUETA NEU, AI!

Hui, els dubtes per la pluja, el fred i les ganes de vore i xafar neu han condicionat l'eixida. Només n'hem sigut quatre, de tórtores.

Finalment no s'ha complit cap pronòstic: ni ha plogut -bé-, ni ha fet fred -bé- ni hem xafat neu a Catí, malament. 

Tot i això, l'eixida ha estat bonica, tant pels paisatges -pujar a Catí no decep mai- com per l'esforç i l'aventura (amb alguna caiguda i desperfecte mecànic sense gran importància, per sort!)

Un paisatge de núvols capritxosos, fang i una miqueta de neu han marcat el final de l'ascens i els primer quilòmetres de la tornada.

La neu estava lluny: a la Cresteria, a l'Empenyador, al portell de Catí, al Carrascalet, a l'alt de Guisop... Poqueta, quasi un enfarinament. L'aigua i les temperatures relativament altes han acabat amb la neu del clot de Catí.

Missió complida i a esmorzar a Petrer. Per cert, molts cotxes en el camí asfaltat, tan en l'ascens com en el descens.

L'esmorzar petrerí ha tingut un puntet d'estrany: pel Trosset hem baixat a les cases del Riu i des d'allí, per la canal de Ferro, amb ascens exigent, cap a la partida del Ginebre. Efectivament, hem estrenat el reobert restaurant de la partida petrerina. Un bon esmorzar a pressupost tancat -amb molts tortoreros de "paisà"- que, pel que hem pogut vore, té prou èxit. Molts començals esmorzant, massa per al temps que corren, però...

Xe, a la setmana que ve més...
 

LA NEU A LES FALDES DEL RECONCO

 Dissabte, 08:30 h. a l'Esplanada, "Que si el fred, que si el fred!"... "Vinga va, a buscar neu per les muntanyes"... Escepticisme: "no n'hi haurà"; indignació: "quina necessitat!"; aprovació: "bona idea!"... Però tots cap a Biar pel port.

 I posats a l'aventura... L'aventurer del grup ens proposa no tocar fang i què millor que clavar-se per una rambla no-ciclable. En el seu pecat li va anar la penitència: no és igual carregar al muscle una alumini o una carboni que un ferro motoritzat. alegria, alegria!

 Port de Biar amunt, cada volta més rodalets de neu i, hala, cap al Reconco! Compte, només on la neu ens donara joc estètic per a les fotos. Ni el temps de què disposàvem, ni la fameta que començàvem a notar donaven per a més...

 Però, xe, ho vam disfrutarrrrrr....

 Fins i tot en la ruta ens vam trobar amb un bon amic que ascendia a colp de botes i bastó.

 I vinga la foto. com si foren xiquets...

 El bocata esperava a Biar, no on sempre --que estava petat-- sinó al Poliesportiu, on també s'esmorza raonablement bé, tot i que el servici va ser fluixet (la xiqueta necessitava canviar l'orxata que corria per les seues venes per sang de jove impetuosa i espavilada, però...)

 I a casa, en trepidant i diabòlica tornada. No hi ha manera de fer-li un homenatge a "Verano azul".

 ENGUANY, HEM XAFAT NEU 

DE LA BONA!

UN TORTORERO I MOLTS TORTOLITOS

A l'Esplanada va acudir el biker del BTT-Tórtora. Eren les 08:30 h. El termòmetre d'una òptica marcava -2º C. El temps d'espera es prolongava. El ciclista es va quedar congelat pensant que el seus companys tortoreros en realitat eren tortolitos acovardits per una miqueta de fred.

Congelat com estava va decidir fer el que s'havia proposat: eixir en bicicleta. El fred no importava. La neu que l'havia caigut al damunt a ell i a la bicicleta tampoc. La pedalada costera cap amunt va fer que es derretira la neu del seu cos i se n'aniguera el fred.

L'únic tortorero capaç de véncer la temptació de llit va començar a disfrutar dels bells paisatge nevats per la Pepiosa, Puça, Lavaiol. Tot esplèndid i lluminós. La neu oferia una imatge ben guapa d'aquell entorn absolutament conegut. Només el gel del camí representava algun problema.

Finalment el tortorero culminà l'aventura i ens va oferir este autoretrat que mescla fred i satisfacció per l'aventura. Els tortolitos seguien calentets al llit. Sempre hi ha qui marca la diferència. Salut i força!