NI PLUJA, NI FRED I A CATÍ: AMB POQUETA NEU, AI!

Hui, els dubtes per la pluja, el fred i les ganes de vore i xafar neu han condicionat l'eixida. Només n'hem sigut quatre, de tórtores.

Finalment no s'ha complit cap pronòstic: ni ha plogut -bé-, ni ha fet fred -bé- ni hem xafat neu a Catí, malament. 

Tot i això, l'eixida ha estat bonica, tant pels paisatges -pujar a Catí no decep mai- com per l'esforç i l'aventura (amb alguna caiguda i desperfecte mecànic sense gran importància, per sort!)

Un paisatge de núvols capritxosos, fang i una miqueta de neu han marcat el final de l'ascens i els primer quilòmetres de la tornada.

La neu estava lluny: a la Cresteria, a l'Empenyador, al portell de Catí, al Carrascalet, a l'alt de Guisop... Poqueta, quasi un enfarinament. L'aigua i les temperatures relativament altes han acabat amb la neu del clot de Catí.

Missió complida i a esmorzar a Petrer. Per cert, molts cotxes en el camí asfaltat, tan en l'ascens com en el descens.

L'esmorzar petrerí ha tingut un puntet d'estrany: pel Trosset hem baixat a les cases del Riu i des d'allí, per la canal de Ferro, amb ascens exigent, cap a la partida del Ginebre. Efectivament, hem estrenat el reobert restaurant de la partida petrerina. Un bon esmorzar a pressupost tancat -amb molts tortoreros de "paisà"- que, pel que hem pogut vore, té prou èxit. Molts començals esmorzant, massa per al temps que corren, però...

Xe, a la setmana que ve més...
 

UN TORTORERO I MOLTS TORTOLITOS

A l'Esplanada va acudir el biker del BTT-Tórtora. Eren les 08:30 h. El termòmetre d'una òptica marcava -2º C. El temps d'espera es prolongava. El ciclista es va quedar congelat pensant que el seus companys tortoreros en realitat eren tortolitos acovardits per una miqueta de fred.

Congelat com estava va decidir fer el que s'havia proposat: eixir en bicicleta. El fred no importava. La neu que l'havia caigut al damunt a ell i a la bicicleta tampoc. La pedalada costera cap amunt va fer que es derretira la neu del seu cos i se n'aniguera el fred.

L'únic tortorero capaç de véncer la temptació de llit va començar a disfrutar dels bells paisatge nevats per la Pepiosa, Puça, Lavaiol. Tot esplèndid i lluminós. La neu oferia una imatge ben guapa d'aquell entorn absolutament conegut. Només el gel del camí representava algun problema.

Finalment el tortorero culminà l'aventura i ens va oferir este autoretrat que mescla fred i satisfacció per l'aventura. Els tortolitos seguien calentets al llit. Sempre hi ha qui marca la diferència. Salut i força!

DISSABTE EN BLANC I SENSE YEISIEY

Si la setmana passada va haver escampada general, esta ni han aparegut per l'Esplanà, els tortoreros.

Jo crec que va ser perquè els vaig dir que al grup anava a incorporar-se una culé molt atlètica i, clar, s'acolloniren.

La veritat es que, mirant-la bé, té un bon par de rodes esta tal Yeisiey. És veneçolana però no té res a veure amb l'Hugo Chávez, aquell al qui el borbó va dir "se siente, coño!" ¿o això va ser el guardicerril Tejero? No sé, els confoc.

Total, xiquets, que vos haveu quedat sense la possibilitat de rodar amb esta extraordinària culé hispanoamericana. No sé si tornarà, se'n va nar molt cabrejada. Se li veia amb ganes de guerra. De segur que no haguérem resistit els seus atacs.


Jo, vist el panorama, diumenge he fet una eixida solitària. Certes activitat solitàries, si no hi ha més remei, també funcionen bé. He pujat a Rabosa per la costera de la Pepiosa, per la Foia Falsa i finalment cap a la penya verda que anucia l'accés als terrenys que els elders del Centro Excursionista tenen a Petrer, precisament a la bella partida de Rabosa. Feia un matí esplèndid, però no estava per a més festes. Anava tot sol i estic recuperant-me d'una grip. Prou per a una activitat solitària. A la setmana que ve l'escampada tornarà a ser general: hi ha Festa dels Capitans a Petrer. Per què no inviteu Yeisiey?