Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Novelda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Novelda. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de setembre del 2024

EL SET MAGNÍFICS TÓRTORES QUE FEREN LA SAFRA (AH, NO, QUE FOREN QUATRE)

Havia plogut una miqueta la nit anterior. Pensàvem que en seríem set i vam acabar sent quatre tortoreros: bé. Què fer? Cap a Novelda pels Col·legials i, de Novelda, per Forna i una pista agrícola asfaltada plena de vinyes, al camí que unix Monòver amb la Romana, el camí del coll de l'Ametler. I allí, què?: al cor de la Safra, feia anys que no hi pujàvem. Ja tocava.

La Safra és una serra de poca altitud (850 m) i coronada per una penya espectacular que es veu de quasi tots els llocs de les Valls del Vinalopó. Podem dir que si el Sit tanca la comarca pel nord-est, la serra de Salines per nord-oest i el Carxe per l'oest estricte, la petita Safra li fa d'epicentre. De més a més, la penya té una forma molt interessant, plena de covatelles i coves (la Sabonera, la Safra, el Morteret, el Rabo de la Paella i la cova dels Pastors), pot semblar, posant-li imaginació, una fortalesa. De safres, n'hi ha moltes per tota la nostra geografia. El nom prové de l'àrab sahra, que vol dir això mateix, "penya".
Va ser Enric Valor, precisament, qui la va tractar amb més imaginació en fantasejar-hi un castell, el del Regne de la Safra del rei Astoret, personatge que dona títol a la rondalla "El rei Astoret", un conte meravellós protagonitzat per una magnífica heroïna, Margarida Blanca.
La nostra història és més prosaica, però no deixa de tenir encant: encarar les dures costeres que des del camí del coll de l'Ametler permeten arribar a l'espectacular mirador que pega cap a Monòver, Elda, Petrer, Novelda i Saix, tot ficant-nos dins del cor de la pinosa Safra.



La ruta ens mostra la intervenció humana en forma de cova abandonada. Una pista forestal amb molta pedra solta ens permet fer un descens prudent que, a poc a poc, es fa més ràpid perquè la pista està ja amb prou bon estat. Enllacem en el camí de la Boquera, que unix el coll de Vitoriano amb Monòver i des d'allí fem cap a Elda i Petrer.
En ruta perdem dos contingents més i esta colla "gastrobike" deixa de fer honor al seu nom. Sort que dos tortoreros, com manen els déus i els dimonis, mantenen honradament la tradició.
El suculent esmorzar petrerí, al Derrocat, acaba sent bastant amé, tant per les viandes com per la companyia del senyor Josep Martínez Ruiz, el fill de la tia Maria Lluïsa. Sí home, sí, eixe que escriu amb el malnom d'Azorín.
Seguirem somiant noves aventures i esmorzars més concorreguts... Què anem a fer-li?
 

dissabte, 13 de febrer del 2010

PER NOVELDA I PERDUTS ENTRE CONILLS!

El matí era fred (1º C). Vam decidir el cinc valents que vam aparéixer per l'Esplanada fer una volteta senzilla, vaja, un "passeig militar". La cosa, però, va acabar convertint-se en una "guerra guerrejada". Expliquem-nos: Eixírem cap a Elda. Prop del Centro Excursionista tiràrem cap al cementeri nou, l'ermita de les Canyades i cap a Xinorla. Anàvem entrant en calor, certament. Vam creuar Monòver i cap a la noveldera Mola pel riu Vinalopó. Ans, però, ens férem una foto al peu d'un ametler en flor, eixos entranyables i sofrits arbrets que anuncien l'allunyada primavera.
Pujada al santuari modernista pel lloc més curt i dur: fotos, paisatge novelder... Després cap a l'estació de Novelda, a esmorzar. Com sempre, en això, els BTT-Tórtora de Petrer som uns número u: bocates, cervesa, ensalada, cafés i xupitos. "¡Que no falte de na!"


BEN CONTENTS POSANT PER A LA POSTERITAT
TORTORERA

DETALLS ARQUITÈCTÒNICS, VEGES TU!


EL BON HI,HI,HI; HA, HA, HA DE L'ESMORZARET NOVELDER

Algun dels més "bikers" de la colla globera es queixava amargament que la ruta havia estat poca cosa. Decidírem tornar pels Col·legials. Ja per Villa Méjico --no EN Villa Méjico, compte!-- ens extraviàrem. I més avant, en plena ruta col·legiala ens vam adonar que estàvem perduts a la Serreta, una finca conillera on, com el nom indica, ens eixien conills per tots els costats. Repunyetes, i nosaltres sense escopetes, municions ni trampes. Que pena!
ANAVEN PERDUTS EN GUERRA GUERREJADA AMB LA CONILLERIA





CONILLS I CONILLETES A MANSALVA!




I NOSALTRES PERDUTS I DESESCOPETATS!








PERDUTS, ABATUTS I GELATS!
Al final vam eixir d'aquella finca on ens perseguien centenars de conills i vam poder culminar la pujadeta dels Col·legials: volta intensa, divertida, trencacames, aventurera i rematada --com no pot ser d'altra manera-- amb una bona cervesa.
Fins a la setmana que ve, torotoreros "frioleros". Vinga, tot el món a l'Esplanà!
















dissabte, 24 d’octubre del 2009

LA VOLTA A LA SERRA DEL SIT PEL RACÓ XOLI I LA VIA VERDA


UN PRIMER PLA DE MIG CARETO DE QUI S'HA MUNTAT EL BLOG










ESMORZANT PROP DE LES VINYES NOVELDERES I AL PUNT D'ENCETAR LA PUJADA DEL COL·LEGIALS









AL PONT DEL VIDRE (baix esquerra) I AL RACÓ DEL XOLI (baix dreta)

































DIVERSE IMATGES QUE ENS MOSTEN L'ALMADRAVA, L'EIXIDA DEL SOL I EL CAMÍ DE LES VENTETES












AL PONT DEL VIDRE, ES POT VEURE EL TUNEL DE L'ANTIC TRAJECTE FERROVIARI ALCOI-ALACANT

La tardor avança i els tortoreros també. Hui hem fet la volta a la serra del Sit. Quasi 40 Km eixint des de l'Esplanada i pujant la costera de l'Almadrava en fred --buf!-- i seguint per les Ventetes veient una magnífica eixida de sol, baixant al Racó del Xolí --en llengua bolonita "Rincón Bello"--, fent un descens espèctacular al Palomaret, continuant per l'antiga via del tren Alcoi-Alacant (hui, via verda), parant al pont del Vidre --amb un vent de collons-- per fer-nos la foto, resseguint camins i camins rural per acabar --no en sabem més-- fent un ratet de carretera Agost-Novelda, esmorzant a peu de Col·legials i pujant-los com hem pogut, és a dir, cagant hòsties, per, finalment, deixar-nos caure per la Lloma Badà fins a la casa Cortés i per allí, despesperats, a buscar la sempre agradable cervesa de la Petanca de Petrer. I fent-nos-la tots, sense baixes (esteu fets uns hòmens, tortoreros!), parlar de tot i mirar-ho tot i totes. Dins de set dies tenim una cita: l'Esplanada. No falleu, que vos conec.