Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gandia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gandia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’octubre del 2023

AGAFEM EL XITXARRA I MOS N'ANEM A GANDIA!

El número màgic set marcava la quantitat d'anys que portàvem sense pujar-nos al mític tren Xitxarra. Feia alguns mesos hi havien viatjat per a fer l'altiplà Villena-Iecla, però la Petrer-Villena-Mariola-Safor (del fred quasi continental a la suau calor mediterrània) la teníem quasi oblidada. Eren set llargs anys sense sentir el tracateig màgic de la via fèrria per aquell trajecte.

Encara recordàvem aquella "Aventura d'una desventura" per viaranys i tunels -fatídic darrer tunel!- a la vora del riu Serpis que els saforencs rebategen com riu d'Alcoi.

Total que sis intrèpids tortores, amb el suport d'un sèptim i del fill d'un d'eixos sis (el xic tenia el coratge de repetir després del 2016 en què va comprovar que la nostra "vellea" era directament proporcional al nostre poc coneixement) ens vam vore a la xurreria encara en nit tancada i pegarem devers Villena a agafar el Xitxarra.

Posats de fanals i llanternes, per a conjurar la poca visibilitat, passàrem de llarg Saix. A Santa Eulàlia va començar a trencar l'alba: benvinguda la llum del dia!

Oh, sorpresa tortorera: ni vies ni travesses ni cantals... Les estacions i els abaixadors tancats, si no en ruïnes... No quedava res d'aquell "cavall de ferro" que anava de Cieza a Gandia. Només el traçat.
Ara tocava aprofitar el camí i amb les nostres cabres elèctriques i tirar cap al nord per antic traçat...
Biar a llevant, el Camp de Mirra i Beneixama, a ponent, el Salze, Banyeres -camí en perfecte estat i mot ben cuidat-. Parada obligatòria per a un bon esmorzaret i una llarga espera perquè un tortora havia extraviat l'ànima (bé, no era l'ànima, erà el mòbil. I què és si no un mòbil? l'ànima del segle XXI).


Per fi podem agafar el tren!, Vana esperança... allò només és un vagó dentingut eternament a l'estació de Bocairent, una tomba ferroviària, com qui diu. Un vagó que és la materialització del fantasma. S'imposa la realitat: no hi ha ni haurà mai Xitxarra, només queda una via verda, cuidem-la, usem-la!

I com que no ens en queda altra, ens encaminem des de la Vall d'Albaida, albirant la bella Bucària o Bocairent, cap al Comtat mariolenc dels camins agrícoles d'Alfafara i de les dreceres agrestes de la bella Agres. Arribem a Muro, ben protegit pel Montcabrer, gegant, imponent i bonhomiós.

I ara, les terres de Perputxent: Gaianes, Beniarrés  i l'Orxa. La vella estació dorm vigilada pels templers, guerrers de mil oracions i llances sangonoses...

Nosaltres, templers del pedal i la màgia elèctrica, seguim conquistant el paisatge per nodrir els nostres sentits àvids d'experiències -ai!- adolescents: olors, colors, sabors... La BTT també és una festa de la sensualitat: l'esforç al servici del goig de la vida!




El serpetejant Serpis, a cada instant més riu d'Alcoi, ens acompanya amb murmurs i espurnes juganeres de llum i aigua: un espectacle per als passatgers del Xitxarra pedalat que ens dreça a la nostra destinació.









La font de la Reprimala, a Vilallonga de la Safor, ens refresca i en diu que la màgia del Xitxarra pedalat s'ha acabat, Ara ve la vulgar carretera civilitzada -o no- i un bon i exquisit dinar a la platja de Gandia.


Com vos ho direm? Hi havia set i fam, i com que tot estava tan bo, vam decidir pecar de gola. Pedalar està bé, activar el sentits davant un plats exquisits tampoc no està mal. Cent quilòmetres ben bé mereixen begudes exiquides i plats suculents.



Arribem a Petrer a posta de sol, descarreguem les cabres i esperem el cotxe que transporta els altres biker. Missió complida: el tren Xitxarra va tornar a recórrer el fred sud interior del país per arribar a la calidesa mediterrània de l'estimada Safor.




 

dijous, 21 de juliol del 2016

PETRER-GANDIA PER LA VIA DEL XITXARRA: AVENTURA D'UNA DESVENTURA

Valerosos vosaltres, que vàreu combatre i caiguéreu   
 Valerosos vosaltres, que vàreu combatre i caiguereu
amb bella glòria, sense témer els qui havien vençut arreu!
Irreprotxables vosaltres, si ells mancaren!
Quan la vostra gent voldrà vanagloriar-se:
"Homes com aquests engendra el nostre poble",
diran de vosaltres. I serà admirable la vostra lloança.
(Constantino Kavafis)






 Posats en ruta abans de les sis i mitja, pocs sospitàvem l'heroïca aventura que ens esperava. La via verda del tren "Xitxarra" (Yecla-Gandia) per pobles, terres de llaurança i castells que ens desitjaven una bona singladura ciclista: Petrer, Saix, Villena, Biar, Beneixama, Banyeres, Bocairent...


 ... Alfafara, Agres, Muro, Gaianes...
 I a Gaianaes ens esperava l'esmorzar reparador i algunes cures d'urgència de les primeres --ai, no serien les úniques!-- caigudes. No passaven de ser "xapa i pintura".

 Reprenguérem la marxa cap a Beniarrés on el tunel ens introduïa de ple en el tram més bell de la ruta. Uns pocs quilòmetres després, les ruïnes del castell templer de Perputxent marcava la fita per a disfrutar del paisatge: ferm de terra i pedra solta, el riu serpis a la vora, els tunels, les muntanyes... L'hora de les fotos!






 I a l'últim tunel --fàtidic forat infernal en la muntanya--, quan ens disposàvem a encarar les rampes de la pedrera del Circ de la Safor, els avatars de la fortuna ens colpejaren amb la desgràcia: enmig de la llum de les llanternes les bicis s'enganxen, un biker cau volant per damunt de la seua màquina, crits, dolor, desfalliment, més dolor, desconcert, caos, nerviosisme, auxili, busqueda del cotxe de suport.... I de manera quasi miraculosa, del mateix tunel ix un tot-terreny groc conduït per un senyor que tot i la seua aparença de llaurador és un metge que acudix en auxili del company: hospitalització, trencament de clavícula, danys corporals diversos, braç immobilitzat...

 
Tot, però, no acaba aquí. Quan ja apareixia en l'horitzó el Grau i les platges de Gandia, un altre biker, en una suma de casualitats increïbles, acaba caient des d'un pont damunt d'un canyar: repeladures, colps... però, per sort, la cosa no és més greu.
 Una hora després, tots, perfectament aseats, ens trobem a taula, en un bon restaurant de primera línia de platja dinant un fantàstic arròs abanda i comentant en un to agridolç l'èpica aventura plena de desventures: dels dotze cinc per terra i un lesionat muscular. Cent quinze quilòmetres per a recordar!
 No obstant encara anàvem a "viure" altres aventures per a tornar al poble. 
La primera, col·locar les dotze bicicletes en un remolc, el de la furgoneta de tornada, que pareixia una caixa de sabates. El trencaclosques el va resoldre l'home --o hem de dir el mag?-- per a qui res és impossible. 
La segona, aconseguir un bidó de gasoil per acabar el viatge. No sempre el dipòsit en té suficient.
 Sort que en en la tornada vam estar acompanyants per la "Bruixa de la Sort"!

 VALIENTES VOSOTROS QUE LUCHASTEIS I CAÍSTEIS CON GLORIA,
SIN TEMER A QUIENES HABÍAN VENCIDO EN TODAS PARTES,
INTACHABLES VOSOTROS, AUNQUE FALLARAN OTROS.
CUANDO VUESTRA GENTE QUIERA VANAGLORIARSE,
"HOMBRES ASÍ DA NUESTRO PUEBLO" DE VOSOTROS
DIRÁN. TAN MARAVILLOSO SERÁ VUESTRO ELOGIO.
(CONSTANTINO KAVAFIS)
Qui és desgraciat "hasta" en els collons entropessa