En un esplèndid dia de primavera, els "Tórtora" vam fer de nou "La Jumillana". Feia una miqueta de vent, hi havia una lleugera boira en algun tram, ens esperaven uns gaspatxos i teníem llebre per a perseguir. Vinga...
Destinació: el castell. En curta i exigent ascensió ens plantàrem a les portes del castell: visita obligada, precioses vistes, una bella i robusta edificació, les obligades fotos i una merescuda primera cerveseta (amb faves i bacallà).
Després, cap al poble per la rampa de descens més imaginablement bèstia: una ziga-zaga que exigia de la perícia tècnica. No problem!
Ja al poble, segona cerveseta i, per fi, la llebre: va passar de llarg, només va ser un somni... Els gaspatxos, el bon vi i el viatge de tornada en condicions infames --per a alguns-- remataren la faena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada