FUGINT DEL FRED, BUSCANT LA COCA I AL·LUCINANT AMB EL BOU

Els Tórtora planifiquem les rutes pensant amb la panxa. El pecat de gola no sé si mou muntanyes però en el nostre cas mou pedals. Algú va donar la brillant idea gastronòmica d'anar a menjar coquetes a Agost i... "Xe, vinga, anem...!"

Fred i gel des de Petrer cap al Palomaret -la rambla de l'Almadrava estava gelada per on corria l'aigua!- i "eterna primavera" en la via verda cap a Agost. Tanta calor feia que vam vore miratges ("espejismos", traduït a la llengua de Garcilaso de la Vega): primer ens va paréixer vore un grup de bons amics en bicicletes EEEEEEEEEEEEElèctriques -no deurien ser ells perquè ni pararen per a parlar amb mosatros-, després vam trobar una serp gegant (i encara no mos havien pres cap "xupito", compte)...

Total, que abans de les 10:30 h. estàvem esmorzant coquetes d'Agost mentre preníem el bon sol de l'Alacantí com si fórem fardatxos. La vida sacrificada del ciclista globero!

Acabat l'esmorzaret entre cocacoles, cerveses, cafés, carajillos i xupitos, vam decidir passejar per la nostra comarca i tirar cap a Orito. I allí, sorgí l'antull, això que diuen "antojo": "Vull anar al bou del Portitxol!".

I VAJA SI VAM ANAR! 

I MENUDA SESSIÓ DE FOTOS 

QUE VAM FER!

Algú li tocà els collons i tot al bou...

Altres posaren distància...

LA FOTO DE GRUP OFICIAL

(amb ciclista al fons)

 I la foto de: "On es Wally-Tórtora?"

Després: Montfort, Novelda, riu Vinalopó i... a Elda i a Petrer. Dissabte que ve, més. Igual ens portem capa, capot, montera i estoc i baixem a torejar-lo... En els Tórtora tot és possible.

UNA SALINERA SENSE PARAR

Una clàssica: Petrer - finca de la Torre - Sta. Eulàlia - Salines - cases de Camara - Petrer. De les suaus, de les que estan pensades per als que comencen després d'un estiu sense fer un brot.

La férem, això sí, sense parar, a bon ritme i disfrutant d'un dia i un paisatge tardoral esplendorosos. El remat es va "engolfar" un poc i les fotos parlen per elles mateixes: globeros!

El paisatge de la foia de Salines i l'esforç en la costereta de Camara.

La bella ombria de Camara

Tortoreros, no vos podem deixar sols!

SENZILLA I DESTARTALADA: STA. EULÀLIA I SALINES

Un bon dissabte hivernal de febrer amb una eixida de mountain bike prou destartalada. A les 8:30 h n'erem tres a l'Esplanada. Posats en marxa els mòbils sonaven. D'una forma o altra, dos tortoreros més s'han acabat incorporant al grup.

Arribant a Santa Eulàlia un s'ha despenjat, tenia pressa. Els altres quatre hem anat a esmorzar com a perfectes globeros. Sense fer pràcticament res ens hem clavat un plat d'embotit, ou fregit, gatxamiga, cervesa, cafè i xupito. Per a que ens feren un homenatge.

Acabat l'esmorzar, dos s'han tornat a Petrer --presses, compromisos-- i els altres dos han decidit justificar la monumental tripada i han fet cap a Salines pel portell de Villena-Salines. L'aire bufava molest al principi. Hem coronat la tatxa orogràfica i en suau davallada hem fet cap a la carretera Saix-Salines que, una volta creuada, ens ha dut a les cases de Camara. Així, dos dels cinc hem aconseguit rematar la volteta.

La setmana que ve toca Jumilla, amb dinar i cotxes granera. No falleu, tortoreros!

CAPRALA, CASA CASTALLA, PERDIUS I CONILLS

A les huit i mitja ha eixit el contingent tortorero: sis. Ens esperàvem dos hores i mitja de volta: Petrer-Caprala-l'Avaiol-casa de Castalla-Petrer i no podíem perdre el temps. La volta ha anat completant-se sense dificultats: algun escaqueig en les costeres dures, alguna espera, alguna broma --"Globeros!", els ha dit P a una colla d'equipadíssims bikers que quasi ens atropellen-- i una baixada trepidant després de disfrutar del magnífic paisatge tardoral dels paratges que hem transitat. Amb bones vistes, també, de les muntanyes dels voltants difuminades per la blanura, que diem els castisos de Petrer quan parlem de la boirina.

Només arribar a Petrer ha començat la part més interessant, l'esmorzar a base de perdius, conills, truites i ensalades amb cervesa, gasosa, bon vi, cafés i xupitos. que ens ha preparat esmeradament Basi, la cuinera del Club de Petranca de Petrer. Per a este menester hem comptat amb la "solidaritat" de molts amics, admiradors i fans. Hui ha hagut, inclús, partida de dòmino. Matí complet.

La partida de dòmino ha acabat bé per a dos i malament per als altres dos, com sempre. Qui es tapa la cara en realitat esta rient-se, l'altre mira les fitxes amb estupor.Tragueu conclusions.
Ei, a la setmana que ve, si no passa res, a les 08:30 eixim de l'Esplanada camí de Biar. Ben bonica que és la volteta.