LA PRIMERA DE L'ANY AMB HOMENATGE A UNA CABRA

Inaugurem l'any 2011 --Feliç any nou!-- amb una volteta exageradament suau. Entre que al cos li costa i que els camins estan enfangats, per la pluja del primer dia de l'any, decidim fer cap a Santa Eulàlia (o una miqueta més) pujant la Torreta. Rodem a bon ritme, ens fem les fotos de rigor i esmorzem amb bon ambient (i no precisament barretes energètiques).

Hem aprofitat per fer-li un homenatge a una màquina que passa a jubilar-se després de quasi dihuit anys de vida activa i més de 50.000 Kms. de rodar i rodar. Descansa, cabra, t'ho tens merescut!

Una volteta prevacacional: de Petrer a Caprala passant per Santa Eulàlia

Els BTT-Tórtora vam fer este dissabte una volteta que va resultar ser un passeget. A les set i mitja n'erem quatre a l'Esplanada. El matí era boníssim --fresquet--, però les ganes d'esforçar-nos poques. Així que tiràrem cap a Saix per la via i el riu Vinalopó, pujàrem suaument al Plano, passàrem per Santa Eulàlia, vam fer devers a la Finca de la Torre, d'allí ens dirigírem a Caprala i estant allí, en comptes d'endurir la ruta un poquet buscant l'Avaiol o l'alt de Càrdenes, vam decidir tornar a Petrer per l'arenal a esmorzar: un passeig vergonyós propi no ja de globeros sinó de domingueros del pedal. Quan arribàrem a la Pinà un pollet de tórtora ens mirava atònit mentre que com sempre, això sí, esmorzàvem, preníem xupitos i jugàvem al dòmino. En eixes faenes som quasi insuperables.

SENZILLA I DESTARTALADA: STA. EULÀLIA I SALINES

Un bon dissabte hivernal de febrer amb una eixida de mountain bike prou destartalada. A les 8:30 h n'erem tres a l'Esplanada. Posats en marxa els mòbils sonaven. D'una forma o altra, dos tortoreros més s'han acabat incorporant al grup.

Arribant a Santa Eulàlia un s'ha despenjat, tenia pressa. Els altres quatre hem anat a esmorzar com a perfectes globeros. Sense fer pràcticament res ens hem clavat un plat d'embotit, ou fregit, gatxamiga, cervesa, cafè i xupito. Per a que ens feren un homenatge.

Acabat l'esmorzar, dos s'han tornat a Petrer --presses, compromisos-- i els altres dos han decidit justificar la monumental tripada i han fet cap a Salines pel portell de Villena-Salines. L'aire bufava molest al principi. Hem coronat la tatxa orogràfica i en suau davallada hem fet cap a la carretera Saix-Salines que, una volta creuada, ens ha dut a les cases de Camara. Així, dos dels cinc hem aconseguit rematar la volteta.

La setmana que ve toca Jumilla, amb dinar i cotxes granera. No falleu, tortoreros!

CAMÍ DE LAS VIRTUDES

Després del fred, la neu i el periode vacacional, els "señoritos" del BTT-Tórtora comencen de nou a posar-se en marxa. Hui n'hem sigut cinc amb nova incorporació. Els cossos no esàvem per a moltes festes, així que hem fet cap a Las Virtudes per la finca de la Torre. Passada la colònia de santa Eulàlia, i tenint notícia que a prop hi ha havia un bar on servien bons esmorzars, hem decidit no arribar a Las Virtudes i rodar una miqueta per a fer fam. En definitiva, la volta no ha sigut res de l'altre món, però l'esmorzar ha donat sentit a l'eixida.

En la ruta, a més disfrutar del paisatge agrícola, de planura i de muntanya del recorregut, hem tingut la sort de trobar-nos amb la fauna autòctona. Ens ha paregut vore una conilleta per enmig de la hivernal vinya. Al final, i segons els experts caçadors del grup, l'animalet en qüestió era una llebre.

Missatge per a navegants que no pedalegen: tios, ja està bé de tocar-vos la panxa. Entre ràdios, freds i cuixes no hi ha manera d'assentar-vos damunt d'una bicicleta el dissabte al matí.