Una història urgent de la colla BTT-Tórtora de Petrer

La colla ciclista BTT-Tórtora de Petrer va començar amb l’estiu de 2009. Som gent molt diversa i que ens movem entre el di… alguns anys i els seixanta i tants anys. Tenim en comú que ens juntem a les huit del matí a la punta de l’Esplanada, al costat del quiosc de l’ONCE, muntem en bicicleta i allí mateix decidim on anem. Tot amb la intenció de passar un bon matí fent exercici, convivint, rient-nos, disfutant dels paisatges, esmorzant… i acabar tornant a casa, per ara, a migdia. Un migdia que va de les dotze a les tres.

Al principi ens costava posar-nos d’acord amb les rutes: no molt dures, divertides, que hi haguera on esmorzar. Alguns dels que formem part de la colla —globeros amb dilatada experiència— feiem de guies (a voltes més d’un assumíem este paper i havíem de discutir les alternatives de la ruta, cosa que continuem fent, per sort). No vos ocultaré que alguna que altra volta el grup s’ha trencat en dos trossets. Al final, però, ens hem tornat a juntar.

Altra dada d’interés va ser el nom: “Los mataos”, “Els de l’Esplanà”… No ens acabaven de convéncer del tot, veges tu. Com que en una de les primeres eixides estiuenques Antonio es troba una tórtora autòctona ferida i, com amant dels animals que és, se la va guardar a la butxaca del maillot per curar-la i tenir-la a casa, vam pensar que eixe seria un bon nom. Així tenim mascota —la tórtora està ben sana—, història per a contar, nom que ens vincula amb la naturalesa i tot un símbol per a nostre projecte “biker”, acabar volant amb les nostres “cabres”. Així que el nom pareix ser que va prenent forma.

Quines van ser les nostres primeres rutes? Començaré per explicar que no hem fallat ni un sol dissabte. En alguns casos hem superat la dotzena de “bikers” i en el dissabte més minoritari vam ser només un parell. No està mal, tenint en compte que tres en són multitud. En nomenaré alguna de les rutetes, me n’oblidaré tambe d’alguna, segur: Salines pel Plano i tornada per les cases de Camara; el Plano anant per la finca de la Torre; la Mola de Novelda pel Col·legials i tornant pel riu; el collao de Vitoriano anant a Monòver pel cementeri nou d’Elda; las Virtudes de Villena; Salines anant per l’ombria de Camara i tornant pel Plano; Caprala, l’Avaiol i la casa del Pastor de la casa de Castalla; l’Avaiol, Caprala i tornada pel camí dels Valencians… Totes, totes han tingut el seu esmorzaret a mitjan ruta, o al final. Problemes? alguna punxada i d’altres petites avaries; baixades de… bicicleta perquè el terreny, massa empinat o amb moltes pedres, es posava difícil; caigudes lleus i una caiguda important —amb casc abonyegat— que, per sort, no va tenir conseqüències greus: el cos del company una miqueta adolorit.

Ara ja estem en marxa. Comença la tardor, l’entretemps, una època extraordinària per a fer rutes llargues sense tenir por a la calor (les altes temperatures estiuenques són matadores). Si alguna cosa ens pot impedir fer bones eixides és la pluja i el vent —verdaders enemics dels ciclistes—, més avant pot ser el fred intens. Però això fins a l’hivern no serà un problema, i amb la roba adequada tampoc.

Total, que ara ja no ens para ningú. Tenim alguns projectes per anar materialitzant, però sense presses: Eixides fora de l’entorn comarcal, que en obligarien a transportar les bicicletes i trobar un bon espónsor que ens uniforme. Al temps…

Mentrestant… BTT – Tórtora de Petrer tots els dissabtes i des de l’Esplanà corre que vola.

Salut i bones rutes!!