EL SET MAGNÍFICS NO ESTAN A AGOST, ESTAN A CARAVACA DE LA CRUZ

Esta volta els set magnífics n'erem set de veritat. Ben tortoreros, no com al 2010 que, tot i anar a Caravaca de la Cruz deu, no tots eren de raça pura. I és que "jarras y pedales" no volen tan elegantment com els "Tórtora".

Ben alimentats pels xurros de Mònaco i amb les bateries carregadetes, vam iniciar l'aventura...

Després de deixar l'Alguenya, amb el seu apocalíptic paisatge de la "cantera" del Coto, en haguérem d'engolir noves "canteres" mentre rodàvem per les faldes de la murciana Safra.

Finalment, no sense les imprescindibles dosis de discussions sobre quina ruta seguir i bastant avorrits per un itinerari rematadament lletjot, arribàvem a Cieza: una llarga norantena de quilòmetres tingueren la culpa.

A Cieza començava una bona aventura. Anem a pams:

Dutxeta, bon dinar, bon beure...

Una visita inesperada des de 1985 de McFly i el Dr. Brown per veure si era veritat que el verb "haber" en castellà s'escrivia sense H en 2024....

Art, whisky de malalts, una magnum de Muga, confraternització amb els cambrers i... a descansar.

Es fa de dia i toca posar-se en marxa: un lleuger esmorzaret en Valencianísimos i a la ruta.

Després de rebre les instruccions de la manager enmig d'una pluja d'or solar ens posem en marxa vorejant el riu Segura...

Ben prompte encetem l'ascens que ens portarà al pantà d'Alfons XIII, l"abuelísimo".

El paisatge muntanyenc mediterrani, decorat per l'aigua de l'embassament i amb tocs tardorals, ens enamora, sobretot pensant en la poca gràcia del del dia anterior.

Un pardalot que sembla ser l'amo de l'embassament ens diu adéu sense immutar-se...

Canviem la carretereta local per una pista forestal que en oferix extraordinàries vistes.

Sense discussió: el tram Cieza-Calasparra ens ha sorprés per la seua bellesa...

I el premi final, en la capital de l'arròs murcià, acaba sent un pantagruèlic esmorzar regalat per un generós amfitrió en la distància que ens oferix amablement un "almuercico murciano".

La festa gastronòmica en "La plaza" és digna de gastrobikers de dos rodes i cinc forquetes: brutal!

D'allí a Cehegín, no sense discussions apassionades sobre l'itinerari a seguir: què seria dels Tórtora si no discutiren les rutes?

Més de 150 Km. ens duent a la sacra i monumental Caravaca de la Cruz: la relíquia ens espera!

Devoció, paisatge, arquitectura, escultura, compra de "souvenirs" i tota la mandanga es barregen en un final apoteòsic que es remata, qui ho pot dubtar?, amb un suculent dinar de germanor.

El retorn, en la furgoneta i el cotxe, alimenta, entre becadetes i converses musitades mentre el sol s'amaga, la nostàlgia i el somni de nous i il·lusionants projectes dels BTT-TÓRTORA.

L'AVENTURA CONTINUA!