UNA ASSUMPCIÓ MUNTANYENCA: L'EIXAU, I AU!

Per un motiu o un altre, el blog "tortorero" portava quasi deu mesos mut de paraules i cego d'imatges. Això no vol dir que els Tórtora no hem estat actius, ans al contrari. En grups xicotets o més grans no hem deixat d'eixir dimarts, dijous, alguna vesprada i, sobretot, dissabtes. No hem parat, però tampoc teníem una ruteta èpica/elèctrica per dir "ara toca posar-la al blog". I hui, després d'un dimecres plujoset i en un 15 d'agost assumpcionista, ens "hem tirat al monte".

Objectiu: el barranc d'Eixau, entre el Maigmó i el Maigmonet atacant-lo des de la via verda d'Agost i arribant pel racó del Xoli petrerí.

El dia prometia: fresquet i bonic. Una matinada d'agost que reunia sis "tortores" (al final en vam quedar cinc per una "eventualitat") i que de seguida van decidir la ruta, no sense preocupacions per les dificultats i perillositat previsibles: ens fem grans!

Fins a l'estret d'Agost, on es junten els termes de tres pobles i tres comarques --Agost (l'Alacantí), Castalla (la Foia/l'Alcoià) i Petrer (les Valls del Vinalopó)-- la cosa ha anat raonablement bé.

I vigilats per les penyes del Maigmonet hem encarat les costeres de l'imponent i exigent barranc de l'Eixau: au, cap amunt!

Per la casa de les Coves hem fet una incursioneta al naixement d'aigua blana: bassetes plenes, el xorret, un filet inesgotable i una família de peixos que ens ha saludat amablement: mare i fillets!

Després de ramblejar una estoneta, amb la inevitable polèmica sobre els camins i tot això que fa les rutes tan atractives, han començat les costerotes de pedra solta i ben exigents. El pare Maigmó ens vigilava atent.

Per fi, el capdamunt de l'Eixau, ara toca baixar l'estret de l'Eixau (la Xau que resa el vell cartell en interpretar ortogràficament el topònim des de la fonètica popular "laixau") fins trobar-nos amb el camí del Balcó d'Alacant.

L'objectiu estava aconseguit, feliçment o.. quasi. Un bac ens ha clavat la por al cos. Res: repeladures, blaures i doloret. Ja es passarà: és el que té la BTT!

La broma ací la teniu grafiada: El retorn ha sigut per Castalla, on ha hagut l'inevitable esmorzaret: som gastrobike, per favor!

I mentre que la ciutat germana d'Elx es preparava per a la Festa vespertina, nosaltres celebràvem la festa matutina. No ha hagut ni Magrana ni Araceli, no ens hem barallat amb els "judios", amb tot i això, però, hem viscut una assumpció muntanyenca en els nostres cossos cansats i en les nostres ànimes de "tórtores" voladors. I ara, a pensar-ne d'altres.