GASTRO (+bike): "once upon a time mountain biking"

Des de l'hivern no hi havien publicat res. I és que, certament, van haver-hi poques eixides ressenyable. Moltes, sí, però ben poques per a "penjar fotos" i teclejar a l'ordinador paraules insensates.

És cert que al juliol muntàrem una que prometia, però, tot i que la férem amb molt bona companyia, va resultar ben frustrant: pocs "tórtores" de solera, una destinació frustrada i un bac notable. Per a oblidar o per a recordar... una miqueta!

Ara, en plena canícula estiuenca, s'imposava una eixida GASTRObike (molt de GASTRO, poc de bike, convé no enganyar al personal)

Férem fam -i set- un quants matiners ben guapos -ho dic pel maillot blau que acabàvem d'estrenar-. Volteta petrerina clàssica, de les admirables: Petrer-Cotxinets-Caprala-l'Avaiol-la Costa-Casa Castalla-Petrer. Això va ser el "bike"...

I després va vindre el GASTRO. Un entorn privilegiat prometia fortes impressions líquides, sòlides i gasoses. Allí aguardava el corsari...

Bona companyia gossera...

Bons cuiners: hauríem de dir extraordinaris...

I vinga el GASTRO, amb molt de líquid i molt de descollone...

Banyets amb tertúlies aquàtiques de nivell...

Buscant caragols pel sostre del porxe: "fa olor a caragol"...

El gran arròs amb peix acompanyat de - agafeu-vos els budells - mullader per a esmorzar, sardines i escalivada o espencat (la lliçó de llengua és de franc) d'aperitiu, cervesa, cola, vi blanc, meló, polets per a xuplar, gintònics i, inclús...

...purets!

Després d'esta no sabem si ens recordarem de pedalar. L'estiu canicular imposa la seues regles als "globeros". La cosa és inevitable: visca el GASTRObike i la mare de qui el va inventar!

 

UNA NEOJUMILLANA DE VENT, VI I ARRÒS

Feia quasi SET ANYS! que no feiem la "JUMILLANA"

Com passa el temps!

Enguany tocava i a més a més... gastronòmicament renovada. Una cosa --allà va la paraulota, ENOGASTROBIKE... Ja, ja voreu!

 Punt d'encontre especial: on "es mulla el xurro" amb tota seguretat...

 Els ametlers del Guirnei de Petrer ens diuen adéu posadets de flors i advertint-nos que ens n'esperava una bona: temperatura primaverenca però un ventet colloner que...

 Fins al cuco (un cuco no és ni un animal ni un BAR, és una bella cabana de pedra seca, "entendido?") d'Ubeda la cosa van anar molt bé: Saix-llacuna de Salines-coll d'Azorín o Salines-Fondonet-últimes partides de Monòver i Ubeda, del Pinós.

 Esmorzaret en ruta: tota una excepció "tortorera"...

 Diem adéu als nostres estimats paisatges de les Valls del Vinalopó...

 I encarem cap a la carretereta rural que faldeja el Carxe pel nord. No sabíem la que ens esperava...

 El vent havia decidit que no arribàrem a Jumella, ens frenava inclús baixant costeres. Però la tossudesa d'un Tórtora per arrear-se un bon arròs amb conill i caragols és imparable. Som els herois del gastrobike!

 I aribàrem, d'una o altra manera, però arribàrem...

 Tots, no en va faltar ni un...

 I al restaurant CIEN, absolutament recomanable, on ens esperaven els amics dels cotxes i les viandes i el caldos prodigiosos...

 ...ens muntàrem la grna farra ENOGASTROBIKE: vins de la REPÚBLICA DEL MONASTRELL --això de la D. O. ho deixem per als buròcrates--, picadetes ben triades i el GRAN ARRÒS.

 Converses diverses, riallades, molletes de pa, "servilletades", culleretes al cap, colpets (altrament dit "xupitos" i "organisasión, organisasión" allargaren la vesprada.

 Un detall: un restaurant que era tot un homenatge al vi on no es va vore ni una sola botella de vi. Aixetes per a servir-nos copes i copes i estes magnífiques fotos vuitcentistes del nostre estimat Alacant (milers de botes preparades per a viatjar a França, quins temps!). Un detallet, en la foto superior, al fons, la Serra Grossa, punt culminant de la nostra Petrer-l'Albufereta. Els Tórtora som universals: de Jumella a Alacant!

 Quin rotllo vos he clavat, eh! M'he quedat més ample que llarg!