Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caiguda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caiguda. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de maig del 2010

LA ROMANA, LA CARRASCA, LA CERVESA I SIS SENYORS TORTOREROS




Huit del matí. 14º de temperatura. Cel entaranyinat. Vent zero. Dia perfecte per a la pràctica de la BTT.
Sis tortoreros a l'Esplanada --les festes, les obligacions familiars i algun que altre refredat fan estralls-- disposats a clavar-se al "body" una ruteta divertida i gaudir de la primavera. Acordem, finalment, una clàssica: la Romana per Xinorla, el collao de Vitoriano, les faldes de la Safra, la Romaneta i... fins a la Carrasquera!

Bon ritme, caigudeta del "torpe" de torn, fotos obligades, paisatge brutalment primaveral i admiració per la Carrasquera, amb més sessió de fotos, clar. Abans ens n'hem fet algunes més en la humil i encantadora ermita de la Virgen de los Dolores, en el començament de les Cañadas d'Elda.




Després d'admirar-nos amb l'arbre monumental de la Romana, hem decidit tastar els entrepans, cervesa, Coca-cola i xupitos del territori. No tot ha de ser patiment i naturalesa!

La tornada ha estat suau, al principi, fins al collao de l'Ametler. I a partir d'aquí s'ha llançat en feliç descens. Dos companys han tirat cap a Petrer per la carretera general i els altres quatre, desviant-nos a l'estació de Monòver, ho hem fet pel polígon Campo Alto.


Al final, prolongada sessió cervesera a la petanca. Ja se sap, una bona ruta exigix un comentari assossegat i distendit, no?


A la setmana que ve, més. I esperem que millor.










Cinc dels sis. El que fa la mitja dotzena

és el fotògraf circumstàncial









dissabte, 17 d’octubre del 2009

A SALINES ENTRE LES CANYADES I CAMARA

Una nova setmana els BTT-Tórtora ens hem posat en ruta. Hui hem sigut mitja dotzena --el que fa sis s'ha incorporat a mitjan camí perquè se l'havien pegat els llençols. Abans, però, vos presentaré les atlètiques cames del nou fitxatge. Al final, tot el cos de l'atleta.
A punta de dia hem fet camí cap a Salines pel polígon Campo Alto d'Elda. Ermita de la Mare de Déu dels Dolors, l'AVEducte ha quedat a l'esquerra i hem agafat la rambla entre Camara i les Canyades. Fang i bassals.



Després de la pujadeta ens hem trobat amb la blanura i hem fet un feliç descens cap a la llacuna de Salines on persistia la boira. Enmig de la humita, i quasi endevinant el camí, hem rodejat la llacuna per acabar entrant a la població de Salines per un polígon industrial.
Al xiringuito del parc hem esmorzat esplèndidament tot comentant certes protuberàncies del paisatge humà: tot ajuda a recuperar la forma. La cosa s'ha posat lletja quan havíem de tornar a pujar en la bicicleta --buff!--, cap dels presents es trobava il·lusionat. Algú ha dit la insolent barbaritat de cridar un "coche escoba". D'això res: els tortorets som globeros però tenim honor ciclista.

La tornada ens ha deixat com a regal la caiguda d'un compi. Al començament de la ruta un impresentable ha estat al punt d'atropellar-lo i, només iniciar el retorn, ha sigut ell qui s'ha tragat un regallador. Tot ha quedat en un sustet: repeladura de colze, matadures per tot el cos i poc més. Res que no s'apanye amb bona i molta cervesa, una dutxa, una aspirina i una bona i agradable conversació amb la futura incorporació al grup. Al dissabte que ve la coneixereu. Ara vos deixe amb la foto de tan atlètica biker...



LA SETMANA QUE VE LA PODREU CONÉIXER I SALUDAR A L'ESPLANADA. VOS MATXACARÀ A TOTS. JA SABEU, COM SEMPRE, A LES HUIT.