L'eixida de hui ha sigut perfecta. Un paisatge preciós millorat per les pluges --ens espera una primavera d'hivern magnífica--, una exigència d'esforç ben distribuïda, bona quantitat de camins de terra i, dissortadament, un grup de tortoreros reduït però bo. Només sis. Comencen els actes de covardia? Ja vorem.
La ruta, ben senzilla: Sta. Bàrbara, rambla i arenal de l'Almorxó, casa Marcos, pujada exigent al caseriu de Caprala, naixement d'aigua, altra pujada per passar a l'Avaiol, més pujades per arribar a l'alberg de la Dipu --fang, xarcos--, casa de Villaplana (camí exigent), cruïlla l'Avaiol-Càrdenes-Puça-la Costa, camí de la costa buscant la casa del Bubo --pujada exigent-- i des d'allí en baixadeta i planejant
al Coto del Manco. Després la baixada. Algú quasi es cau més d'una volta, algú es trencava el cul veent les maniobres que feia per a no caure, al final no ha passat res... Passada la Casa Castalla, terrorífica baixada per l'asfalta Petrer (Puça, barranc Fort, Pepiosa, Barxell i Bassa del Moro).
A la gasolinera hem parat a netejar les "cabres": bona falta li feien, anaven fins al pirri de fang. Després gloriosa conillada a la petanca: un esmorzar lleuger, vaja.
Alguna que altra visita d'admiradors i dessertors...
Bon rotllo i catxondeo; xupitos i dòmino...
I un passe de models de maillots a vore qui de tots ens agradava més per la futura esponsorització. El passe se l'han perdut alguns per anar-se'n prompte. La setmana que ve l'explicarem a l'Esplanda.
I recordeu-vos sempre de la tórtora, la mascota que ens dona nom. "P... no te la comas que te conozco".
Fins a la setmana que ve. Xe, sigueu moderadament feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada