EL CABEÇO DE LA SAL PINOSER AMB FINAL GASTROBIKE

Un dies abans l'oratge havia generar dubtes: podríem fer el Cabeço de la Sal? plourà? no plourà? A les 8 del matí ens plantàrem hòmens, bicis i cotxes a l'Esplanada. Les oportunes discussions i, com sempre, s'imposà la insensatesa més absoluta: qui diu que un biker dels Tórtora ha de ser sensat?

Carreguem les bicis i fem cap a l'Algaiat romaner. Allí, enmig d'un clar ambient de pluja, arranquem sense pensar-ho ni un segon. No cau ni una goteta. El matí és espectacular per fer MTB.

                                        

Arribem, travessant l'Alguenya, al peu del simpàtic Cabeçó de la Sal (950 mts. arrancant des de 600 mts. en 5 Km d'ascens comodíssim, o no?).

La sal apareix on menys t'ho esperes

 Ànims i cap amunt: fet el cim i tenim una caiguda absurda sense conseqüències greus. Des de l'entelat paisatge que s'hi veu endevinem les terres del Carxe murcià i el Vinalopó sud-occidental. És un bon moment per practir l'eruditisme de butxaca sobre el genial fenomen ecològic que ens acull: una muntanya de sal coberta d'argila i poblada de matolls resistents i pins enans; una autèntica mina de sal que aporta mitjançant un saloducte o salmorraducte el 75% d'aquest producte que produeix Torrevella.

 Els núvols festegen les muntanyes i els seus efluvis amorosos acabaran esguitant-nos de pluja...

Fetes les fotos de rigor obligatòries, baixem per les imponents rampes del costat que pega al Pinós. Busquem desesperadament l'esmorzar: la fam "apreta".

I enmig de l'esmorzar apareix la temuda pluja. Temuda? que va! Agafem de nou les bicicletes i a bon ritme ens encarem cap les Encebres, les Cases del Senyor, la Romana i, de nou, l'Algaiat, on arribem per la Boquera. Allí ens espera...

 ...la paella: un extraordinari arròs amb conill i caragols que contribuix a mantenir ben alt el nivell gastrobike que tenim els BTT-Tórtora.

Ben pleneta i vistosa

Buida, amb algun lamentable osset

 A Petrer estrenàvem cartell de festes de Sant Bonifaci en honor a Sant Josep (pels bunyols de colorets que emmarquen el moro), tot i que els moderns diuen que són dònuts. I els més moderns li'n diuen art.

Nosaltres feliços i contents al peu del vèrtex geodèsic del Cabeço de la Sal pinoser.