Quin dissabte el d'aquell desembre! Hui! No hem començat bé. Dos tortoreros esperant a l'Esplanada fins a tres quarts de nou i per allí no apareixia ni Déu (bé, crec que Dèu no sap muntar en bicicleta). Els dos bikers sumen un llarg centenar d'anys --compte!-- perquè dels jovenets no n'ha aparegut cap. Ai, soparets d'empresa, ressaca, escalforeta del llit, covardia davant el fred, amenaça de pluja, la cuixa per damunt... Massa i bones excuses per no eixir este prometedor dissabte.
Tan se val, els dos veterans s'ho han muntat reptant el fred i han encarat el Sit per la "chabola" --uff!--. L'han pujada i s'ha passat el fred, oh, miracle. Malgrat tot el fred era intens, i si no fixeu-vos en la parella de "tortolitos" que hem fotografiat en un descampat del Sit, on els enamorats acostumen a apagar el foc de les passions de la carn.
El paisatge nevat era magnífic. Pero, què vos he d'explicar jo? les imatges parlen soletes. L'esforç ha valgut la pena. De fet ens hem trobat tres preciosos conillets per la neu. Si les escopetes les haguérem tingut a punt, quina cacera al rastre! però no: abstinència, penitència i esforç, com si fórem frares.
Total, una volta fet el cim al xiprer que aspira a ser avet de Nadal, ens hem deixa't caure ben fresquets i en un no res hem arribat a Petrer on ens esperava un bon esmorzar amb vinatxo, creïlles "a lo pobre", ous fregits, embotit, carajillos i molts, molts xupitos!!
Bon Nadal i Feliç Any Nou a tots i totes, especialment als traïdors que ens han abandonat en este gloriós i nevat dissabte desembrer!
FEIA FRED: ES CONGELAVEN FINS A LES PASSIONS!
ELS CONILLETS DE NEU
EL XIPRER QUE SOMIAVA SER AVET NADALENC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada