Esta volta els set magnífics n'erem set de veritat. Ben tortoreros, no com al 2010 que, tot i anar a Caravaca de la Cruz deu, no tots eren de raça pura. I és que "jarras y pedales" no volen tan elegantment com els "Tórtora".
Després de deixar l'Alguenya, amb el seu apocalíptic paisatge de la "cantera" del Coto, en haguérem d'engolir noves "canteres" mentre rodàvem per les faldes de la murciana Safra.
Finalment, no sense les imprescindibles dosis de discussions sobre quina ruta seguir i bastant avorrits per un itinerari rematadament lletjot, arribàvem a Cieza: una llarga norantena de quilòmetres tingueren la culpa.
A Cieza començava una bona aventura. Anem a pams:
Dutxeta, bon dinar, bon beure...
Dutxeta, bon dinar, bon beure...
Una visita inesperada des de 1985 de McFly i el Dr. Brown per veure si era veritat que el verb "haber" en castellà s'escrivia sense H en 2024....
Després de rebre les instruccions de la manager enmig d'una pluja d'or solar ens posem en marxa vorejant el riu Segura...
El paisatge muntanyenc mediterrani, decorat per l'aigua de l'embassament i amb tocs tardorals, ens enamora, sobretot pensant en la poca gràcia del del dia anterior.
Un pardalot que sembla ser l'amo de l'embassament ens diu adéu sense immutar-se...
Canviem la carretereta local per una pista forestal que en oferix extraordinàries vistes.
I el premi final, en la capital de l'arròs murcià, acaba sent un pantagruèlic esmorzar regalat per un generós amfitrió en la distància que ens oferix amablement un "almuercico murciano".
D'allí a Cehegín, no sense discussions apassionades sobre l'itinerari a seguir: què seria dels Tórtora si no discutiren les rutes?
Devoció, paisatge, arquitectura, escultura, compra de "souvenirs" i tota la mandanga es barregen en un final apoteòsic que es remata, qui ho pot dubtar?, amb un suculent dinar de germanor.