UNA NOVA CLÀSSICA: PETRER-L'ALBUFERETA D'ALACANT

 N'havíem sentir parlar, però no l'havíem feta mai. Hi ha amics Tórtora que estiuen a l'Albufereta i ens han invitat a fer rutes circulars per la zona, però mai no havíem fet la lineal: Petrer-l'Albufereta d'Alacant. Enguany tocava.

 A les 07:30 h. nou ciclistes a l'Esplanada. El primer tram ens el coneixíem com la palma de la mà: ascens trepidant a la Venteta en un dia nuvolat i amb la Cilla del Sit coberta de blanura.

 Seguim la ruta cap al Palomaret i allí enllacem amb la via verda Agost-Urbanització del Maigmó, amb tunels, llinternes i tota la mandanga.

 Ben prompte ens reunim per prendre les decisions importants de la ruta: esmorzem? No, barretes i prou; baixem cap al pantà de Tibi? Sí. Arribem fins al pont que du a la paret? No sabem... Plànols, intuïcions, "map google" i... cap a la paret! Uns col·legues bikers que vénen en direcció contrària ens resolen els dubtes. Gràcies: anem per bon camí!

 Visitem l'històric pantà, el més antic d'Europa, i posem en marxa un sessió fotogràfica intensa: paisatge, història, llegenda i olor a seno (ací al blog no es nota) ambienten l'operació.

 Des  d'una bona estona abans només hem fet que baixar. Ara toca una pujada tècnica que la majoria fem integrament a peu. Segueix una baixada també mínimament tècnica fins que enllacem amb la carretera del...

 ...Monnegre: un paisatge desèrtic, degradat, quasi llunar que té el seu contrapunt verd en el continuat canyar que recorre el riu Monnegre, el mateix que abans del pantà es diu Verd. Amb eixa intensa baixada, que es fa definitivament plana a Mutxamel, entrem a la zona més intensament urbanitzada que finalment ens dreça a l'Albufereta i allí sí, allí esmorzem com cal.

 I a partir d'eixe moment: bany marí, enorme cervesa, animada conversa, dinar d'arrossos en "xiringuito" platger, gin-tònics, becadetes i el que faça falta. Un gran dia de l'Assumpció!

 A Elx cantaven la Festa, el Misteri continua sense resoldre's. El nostre ja s'ha resolt. Sí, efectivament, la Petrer-Albufereta d'Alacant serà d'ara en avant una clàssica dels "globeros" més impenitents del món: els BTT.Tórtora.

Al dia següent, un Tórtora meditava a la platja sobre la ruta i pensava en suggerents escalades, però... Està és una altra història.

EL COMANDO TÓRTORA QUE ARRIBÀ AL NAIXEMENT DEL VINALOPÓ

 Una eixida d'agost de dos intrèpids "tórtores": Biar-Naixement del Vinalopó. A la tardor la farem tots!

SEGONA PETRER-GANDIA DELS BTT-TÓRTORA AMB LOS PICAOS

 Repetim l'aventura. L'any passat els mítics "Picaos" ens convidaren a la seua Petrer-Platja de Gandia (115 km)  per la via verda del també mític "tren Xitxarra". Enguany, de nou, a primers de juliol, hem tornat a acompanyar-los. Gràcies, amics!

A les 06:00 h. ens hem trobat a Salinetes i puntualment hem eixit onze ciclistes cap a Gandia.

 Foscor matinera, llum artificial al polígon de les Pedreres --"Sha fet de dia!", ha dit algú--; blanura en passar per Saix i, de seguida, Villena-Biar. Buscant per intrincats camins hem pegat amb la via verda alhora que eixia el sol per Biar. Eren les set del matí.

 Beneixama a l'esquerra, el Salze i Banyeres. El paisatge, malgrat la "pertinaz sequía", és amable. Fem unes barretes i fruita a les huit del matí i seguim. La bella estampa de la vila de Bocairent (la Vall d'Albaida) ens saluda al nord-oest. Un vagó de tren de la companyia "Villena a Alcoy y Yecla" (VAY), també coneguda popularment pel "Xitxarra" i tancada el 1969, entre altres coses perquè feia una mitjana de 15 Km/h en el trajecte Yecla-Gandia, ens indica simbòlicament el camí endinsant-nos en les terres de la Mariola: terres agrícoles, trossets de via verda d'equilibrada bellesa (pins, carrasques i generós matorral) ens acullen.

 Alfafara, Agres, un poc de carretera per l'absència d'un pont (baixada-pujada) i... Muro. D'ací, faldejant la imponent serra del Benicadell, cap a Gaianes: excés d'asfalt, via verda convertida en útil i transitat camí agrícola. S'ha fet l'hora d'esmorzar. Prop de les deu parem al bar de Gaianes on ens fem uns cacaus, molta cervesa, Coca-Cola --ai!--, ensalada de la terra, generosa amb ceba, i substanciosos entrepans; no falten tampoc els cafetets i els "carajillos" de Bayle, o com es diga eixa potinga. No falten tampoc, per suposat, les deposcions i reposicions hídriques.

 Comença la segona part de la ruta. Ara predominarà el descens. Travessem la població de Beniarrés i ens encaixem en l'antiga via fèrria, fet simbolitzat pel primer tunel dels molt altres que vindran.

 El castel de Perputxent --llegendària fortalesa d'origen musulmà del segle XII lligada a la figura del gran cabdill Al-Azraq i que acabà pertanyent a les ordes de l'Hospital i Motensa i no, com míticament s'ha cregut, a la dels templers-- i l'estació de l'Orxa ens encaixen per una via verda pedregosa que discorre a la vora esquerra del riu Serpis. Gaudim dels paisatges més bonics d'aquest riu que s'encamina cap a la mar i que en el seu discórrer canviarà fins i tot de nom: el Serpis es rebateja com a riu d'Alcoi.

 Fem una paradeta fotogràfica en una petita cascada d'aigua. Prop d'allí uns pescadors de canya esmorzen.

 I ací tenim la breu sessió de mòbils immortalitzant la colla ciclista.

 El recorregut, que uneix sis comarques --Valls del Vinalopó, Alt Vinalopó, Alcoià, Vall d'Albaida, Comtat i Safor--s'encamina al final.

Passem per davant d'una antiga fàbrica de llum. El camí ara discorre per la dreta del llit fluvial i, després de l'últim tunel, comença un ascens important que cal fer amb calor, cansanci i pendents exigents.  Davallem a la font de la Mata, al racó del Duc, ja a Villalonga de la Safor.

 Voregem el municipi i tirem cap a Gandia per més asfalt que terra. El tram de carretera es fa avorrit i a estones perillós. Travessar les rotondes de la ciutat d'Ausiàs March augmenta la perillositat.

 Finalment, els indicadors del Grau de Gandia en dreça alegres a la nostra destinació. Hem completat 115 Km. Ens espera l'autocar per carregar les bicicletes. Heus ací les dades tècniques de l'etapa.

 Fem un reconfortant bany a la mar, recuperem líquids, disfrutem la piscina del restaurant i ens peguem un excel·lent dinar.

Una bona picadeta, un inevitable i apetitós arròs a banda, postres dolces, cafés i una llarga sobretaula de grata i alegre conversació dedicada a homenatjar l'herbero: tres botelles d'herbero, molts colpets d'herbero.

Aquesta beguda de la Mariola, lligada a l'ambient de "xiringuito" mediterrani simbolitza perfectament el sentit de la ruta ciclista: de la muntanya al litoral pel llit del riu Serpis/Alcoi.

Després, tots als bus i, becant, a casa.

El segon any que BTT-Tórtora participa en la fi de festa de "Los Picaos". Potser ens trobem en els inicis d'una bella tradició de pedals, camins i amistat.