Des que es va acabar l'any, en què combinàrem rodes i botes (pujant al Sit amb els personatges del Senyor dels anells), no hem aparegut pel blog. La costera de gener certament no ha sigut molt costeruda per a nosaltres: calma i tranquil·litat rutera.
Febrer, però, ha sigut altra cosa.
Ens esperava la VOLTA AL PAÍS, la Volta a la CV, després de huit anys d'haver desaparegut de les proves de pretemporada. Nosaltres havíem d'estar allí, homenatjant tots els ciclistes que rodaven per les nostres terres.
I muntàrem una bona: ben bona...
Només arrancar, bac estrepitós pel Rebentó: "¡No hay dolor!", però toca aguantar-lo i tirar pels Col·legials cap a Agost.
En la primera parada, l'agostera, visitem la farmàcia i ens fem fotos al poble germà en territori i antiga cantereria...
Rematada la via verda, fem un esmorzar-dinar per a recuperar forces i encarar el camí cap al Portell de Catí, que és on esperarem els ciclistes de la Volta: en l'instant del sublim esforç.
A nosaltres també ens espera un sublim esforç de set quilòmetres vigilats i encoratjats pel déu Maigmó.
Territori valorià: del pou de Cardenal al mas de Planisses. Les primeres hores de la vesprada es mostren esplendoroses, tot i el nostre indisimulat cansanci escalador.
Mirem els rellotges: toca encarar l'últim tram eixint de Planisses i baixant des dels 1.100 mts. pujats als 1.000 del Portell. Segons el llibre de ruta de la Volta, en cosa d'una hora els ciclistes poden encetar l'ascens de les rampes castalludes de més del 20% de desnivell i nosaltres volem estar allí.
Ja estem al Portell: els esperem emocionats i descansadets entre molts altres aficionats. Nosaltres ja hem cobert la part més dura de l'etapa.
I arriben tots: el pilot s'ha trencat i cada un dels atletes fa el que pot per culminar. ÉS LA GRAN FESTA DEL CICLISME! i aquí estan els TÓRTORA!
Setanta quilòmetres rodant, disfrutant, patint... tortorejant pel territori. 70 KM que ben bé es mereixen un berenar dolcet, dolcet a Petrer. Que bo!
