UNA JUMILLANA D'INFART

 Els BTT-Tórtora (i algún Jarra y Pedal) hem tornat a fer "La Jumillana". Esta volta a un ritme del diable i sense desercions a l'hora de pujar al monestir de Santa Ana. Amb bon oratge i bo humor encetàrem el matí el deu bikers.

 Ben prompte vam arribar a la carretera de Yecla, enfront de Raspai. Des d'allí, i per la carretereta agrícola que faldejant el Carxe arriba Jumilla, ens dirigírem a la capital vinatera. Un portet mitjanament exigent i pujat a ritme i un bon esmorzaret amb café i rom ens llançaren a la destinació.

 Fent-nos fotos mentre pegàvem el mosset de mig matí.

 Arribats a Jumilla encaràrem la pujada del santuari: no es va quedar ningú sense pujar. I això que algun biker "la va clavar ben clavà", la cadena de l'esforçada ciclista.

 Entre actes de contricció, devoció, admiració miraculosa i altres exercicis piatosos va discórrer la visita al sant lloc.

 Els ripiosos versets vuitcentistes posaren la nota culta i la lliçó moral.

 I els pardalets cantaven, es diguera el que es diguera. Però cantaven perquè eren pardals forasters i encara no estaven alliçonats pels emplomats oriunds.

 I la festa gastro-bike va començar amb una bona cervesa en ca Agustín.

 Apunteu el bacallà rebosat: "pa cau-se de cul".

 Els gaspatxos --i moltes altres delícies del pecat de gola-- de ca Sebastián com sempre: magnífics. Com magnífica va ser la convidada d'un "Tórtora" de luxe. Un brindis per ell!

 Després, repartits entre el furgó i la furgoneta, bikers --o el que quedava d'ells-- i màquines tornaren a casa amb l'alegria d'haver perepetrat una jumillana de rècord, quasi d'infart (sí, sí, digeu-me exagerat!)

EL PANTÀ DE TIBI: PRIMERA APROXIMACIÓ

 

Des de l'Esplanada, patint ben prompte les primeres rampes de l'Almadrava, ens plantem en la Venteta per a encarar en ràpida davallada la ruta verda del Palomaret: l'antic traçat del ferrocarril entre Alacant i Alcoi que mai no es va usar.

 Ponts, tunels que exigixen llinternes (la instal·lació de llums amb temporitzadors no funciona: els amics del coure tenen la culpa) i una ruta divertida i plàcida ens porten al camí cap al pantà de Tibi, el més antic d'Europa.

 Un error de camins ens desvia a la part de darrere del pantà. Allí esmorzem i ens fem el ferm propòposit de tornar prompte per completar la ruta fins a la paret del pantà.

 El retorn, pel mateix camí, en du a un ascens exigent: Palomaret-Racó del Xoli-Venteta: cada un al seu aire. Els escaladors van sense problemes; els altres, patixen. És així, què anem a fer-li.

 Tot s'acaba en un descens rapidíssim i en una bona cervesa al "cuartelillo" del Empollons. Dissabte que ve, més.

CASES DE SANCHIS I CAUDETE EN DOS DIES (130 KM)

 Dissabte marcer que anunciava primavera. Els Tórtora, evitant l'asfalt, fan cap a la Romana. Només eixir ja pensem en l'esmorzar. "Anem a les Cases de Sanchis", apunta un que coneix el lloc per experiència pròpia: comença l'aventura... gastronòmica.

 Ens costa un poquet descobrir el prodigi esmorzador. Per fi hi peguem. Comença la festa...

 Gatxamiga, tomates amb capellà, pericana, embotit a la brasa, pa torrat, cervesa, vi, café en braser, carajillo... Bon ambient.

 Ah, enmig de tot això hem fet 50 Km. de bici amb dos clars objectius: calfar per a la ruta del dia següent i arribar a Sucre per a fer-nos una cervesa que ha consistit en... bé, això ho deixem per a un altre dia. Salut!

 Diumenge, cap a Caudete/Cabdet, en terres administrativament manxegues. Més de 80 Km, planets --encara que al gràfic parega el contrari-- i fang amb moderació. Res que destacar i com sempre...

 ...un esmorzar digne de cavallers medievals (del colesterol). No em negareu que el plat té una pinta de l'òstia.

 Iep, a la setmana que ve més i potser millor!!