RUTA? WHAT RUTA? MAILLOT I CULOTTE GUAPIS!!!

 L'estiu de 2007 va començar a volar la tórtora pedalejadora. Els BTT-Tórtora ens equipàvem així. Vaja pinta!

 

    I així mos tiràrem 10 anys!

 Fins que la tardor de 2016 decidírem posar-nos guapos i arreglats!

 Esta és la història dels BTT-Tórtora que, associats amb els Jarra y Pedal, passàrem de ser una banda destartalà a ser una banda ben equipà i destartalà.

Vidrioleta per a estalviar en els esmorzars, les corresponents discussions pujades de to a l'hora de dissenyar les equipacions, busqueda d'una tenda de qualitat i confiança i, per fi...

 ...començant la primavera encarregàrem una equipació rogiblancanegra amb tiretes fluorescents i molts, molts anagrames, logos, cartellets i tota classe de mandangues...

 I ja veiu: més guapos que un sol... a mitja nit!

 L'estrena no va ser cap cosa espectacular, més allà que erem onze! (impensable!) i dotze en l'esmorzar!

 Suposem que la pròxima equipació no mos la farem quan tinguem l'edat de Quim, no?

Podríem, inclús, anar pensant amb una d'hivern. Aquí teniu la primer idea genial:

Vinga, a lluir per sendes, camins, barrancs, costeres i bars, molts bars!!

UNA SEGONA MARIOLADA DE MÀGIA DEDICADA AL POETA ALCOIÀ JOAN VALLS (1917-1989) EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

 La màgica Mariola ens torna a cridar en una nova primavera. El majestuós Montacabrer convoca els Tórtora.

En l'ANY DE JOAN VALLS (Alcoi, 1917-1989), autor de La cançó de Mariola (1947), BTT-TÓRTORA li dedica l'entrada.

  
De la Mariola vénen
aquestes cançons i al vent
vaguen cabdellant la viva
corranda dels ocellets. 

Espais sagrats com l'ermita de Santa Bàrbara --deesa de trons, llampecs i tempestes-- ens protegix en aquest viatge de guerrers de les dos rodes: guerrers que al seu poble són fidels...

 Sóc un nét de Salomó
que mormola psalms fidels
a la terra que m'ofrena
gris d'humilitat en Déu.

 I comença la festa fotogràfica!

 Quin fervor de serra amunt
s'encabrita en ma esperança!

 Travessem per camins plàcids i amables de la serra mare, tota a floretes... i a pins, i a carrasques... i a fonts: la Mariola de les mil aigües!

 L'aigua, la serra i el cel.
Quina trinitat complida!

 La immensa llum del cimal
en la petita corol·la
d'una flor. Ja tot l'etern
en l'efimer concorda.

 I la borratxera fotogràfica es fa "megabits" en la Cava Arquejada, d'Agrés: la icona tel·lúrica de la Mariola que viu en secular nuviatge amb el Cavaller Montcabrer.

 Mariola és un matern
encís d'eterna fragància.
amb ella s'oblida el pes 
de la gran cadena humana.

 I amunt, sempre amunt: a saludar els paisatges del Montcabrer, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la marinera Safor, els pantans a vessar d'aigua...

 Amb la brisa muntanyenca,
que m'embauma el cor de pau

 "Once Upon a Time" un trenet que es deia el "Xitxarra" i recorria paisatges màgics de Iecla a Gandia. Sa mare, la bella Mariola, el protegia de monstres i fantasmes...

 Pels cingles de la Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Olc la ginesta, la sàlvia,
l'espígol..