LA FONT DE LA CARRASCA, PER FI!

Per fi hem fet una nova ruta i de bocata: La curta, exigent i ben bonica Font de la Carrasca.

A les 8 del matí i uns minuts, amb el dia encara fosquet i fresquet, hem eixit sis tortoreros buscant el camí dels Valencians. Prop de la finca de la Torre hem tirat a la dreta per un camí de terra (i arena) en continuat i suau ascens.

Convergim amb la carretera antiga de Castalla i fem cap a este poble. Quilòmetre i mig després encetem un ascens més exigent, però més curt, que el primer que havíem fet. En poc temps ens plantem en la font de la Carrasca que, per cert ,lluïx un bell arbre que li dóna el nom i una cutre aixeta que no és més que una botelleta de plàstic: un poquet més de bon gust, "autoritats medioambientals, fotre!"

En aquell bell paratge esmorzem (sense café i ni xupitos) i pensem en la bellesa paisatgística que ens espera en la tornada. Un primer ascens a peu, seguim planejant entre l'agrest de la serra de l'Arguenya i els magnífic masos d'aquella raconada i, de sobte, el descens trialer: una bona estona de pedres soltes, regalladors, tallats, senderoles... que als mes hàbils els permet lluir-se i als més prudents baixar-se de la bicicleta alguns trams i disfrutar del paisatge.

Rematat el descens "heavy", baixem suaument i ràpidament a Saix des d'on, pel riu i la via del tren, arribem a Petrer buscant ansiosos la reconfortant cerveseta de la Petanca. Un magnífic dissabte.