Un altre any hem visitat el naixement del riu més llarg del País Valencià (dels que hi naixen i desemboquen). El Vinalopó naix a Bocairent, a la vora de Banyeres, i desemboca, com pot, a Santa Pola. L'estima al nostre riu --o "Sargantana d'aigua", que escrivia V. A. Estellés-- ens ha fet emprendre l'aventura per enèssima vegada.
No ens enganyem, i l'estima també al riu de la "Penya del Llop" (Vina/lopo) i als gaspatxos castelluts que du incorporats en el "pack" excursionista: els gastrobikers no en perdonem una.
Sempre s'aprofita per a batejar algun nou incorporat: la ruta s'ho val. No, no l'hem tirat al riu perquè estàvem a les portes de l'hivern, però poc ha falta.
Ha estat una ruteta sense originalitats: la bonica i sorpresiva rambla que arranca des d'Onil, l'entrada i la visita amb esmorzaret d'urgència a la zona protegida del naixement, l'exigent recorregut per les pinoses i ben cuidades muntanyes de Biar, el santuaria de la mare de Déu de Gràcia, el port de Biar i el remat a Santa Anna, de nou a Onil.
Sempre és bonica i divertida: enguany una miqueta de fang, bon oratge, bon ritme, malgrat algun cascat, i gràcies a les motoretes --"ol a electricitat!"--.
Tot ha finalitzat amb la dutxa, l'aperitiu i las gaspatxada castelluda: com mana el rigorós protocol tortorero.
I A L'ANY QUE VE MÉS, QUE NINGÚ HO DUBTE (AMB AJUDA DE LA PROVIDÈNCIA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada