PER LA "MAR DE COTÓ" DE PEÑA RUBIA

Pareix mentira però els Tórtora, com a tals, no havíem fet mai Peña Rubia, entre Biar, Saix i Villena. Els seus quasi 950 m. alguns d'ells fa molts anys, o més recentment, els havíem ascendit, però no teníem constància gràfica. Coses!

Potser la causa d'eixe "passar de llarg" de la muntanyeta estava en el mal estat del camí fa una vintena d'anys, que quan et posaves a pujar-la t'obligava a fer molts metres, quasi mig quilòmetre, a peu. Ara, deien el més informats, que estava en perfecte estat.

Peña Rubia en perfecte estat i nosaltres perfectament electrificats. Tot ajudava a prendre la decisió d'anar a per la serreta.

L'ascens va ser realment senzill i agradable: una bona pista forestal i unes vistes cap a Saix que, de sobte, donaren pas a un esplendorós mar de núvols: un entorn muntanyenc tan bonic com màgic, Amunt!

A disfrutar de les vistes que només ens oferien els alts de les muntanyes, la mar de cotó i...

UN GLOBUS AEROSTÀTIC que més que volar navegava entre els núvols del cel de l'Alt Vinalopó i l'Alcoià meridional.

Després, el descens enmig de la boira cap a Villena i a rodar per la via verda del mític tren Xitxarra: Penya Rubia, tan a prop, tan oblidada, tan màgica!