MÉS FOTOS DE LA JUMILLANA

Un dels bons amics que ens van acompanyar a la ruta a Jumella ens va proporcionar el perfil de la ruta Petrer-Jumella, obtingut gràcies a les tecnologies dels navegador. Com veieu, un suau trencacames amb final en ascens.

El bon amic, de la "Peña del vino" d'Elda, també es va animar a participar en el reportatge gràfic de la Jumillana i aquí teniu el resultat.

BAIXEM I PLANEGEM: JUMELLA ESTÀ A TIR DE PEDRA

MIRANT ATENTAMENT EL MONUMENT FUNERARI DEL SEGLE IV: L'ART I LA CULTURA SÓN EL NOSTRE FORT!

SERÀ PER FOTOS?

COMENTANT L'ETAPA AL CUCO

DE TERRES VALENCIANES A TERRES MURCIANES

QUE CONTENTS!

EL CASTELL DE JUMELLA AL FONS

JA ARRIBEM A LA TERRA DEL VI!

L'ESPIRITUALITAT DE LA COLLA

SEMPRE L'ESPIRITUALITAT!

LA JUMILLANA: DE L'ESPLANADA ALS GASPATXOS

A les huit del matí, a l'Esplanada, alguns tortoreros --menys dels que ens hagueren agradat-- i un significatiu grup de bons amics: els Iter-Jacobus/10 i un de la Peña del Vino, que ha triat una ruta molt apropiada al nom per acompanyar-nos: Petrer-Jumilla. Tot està preparat: el furgó, els cotxes-granera, els gaspatxos de Casa Sebastian, el bon vi i el camí. Ens posem en marxa...

Traguem i traguem quilòmetres: Elda, Monòver, collao de Vitoriano, el Manyar, Úbeda, Lel, Paredón... És en este últim trajecte trobem una singular construcció rural, un magnífic exemplar de l'arquitectura de la pedra seca, un cuco.

Un poc més avant albirem el llogaret murcià i valencianoparlant de Raspai, enmarcat per la majestuosa serra jumillana del Carxe.

Ens deixem a l'esquerra la serra i ens fiquem per una carretereta local que ens durà, després d'unes quantes rampetes patidores, a Jumilla per una successió de rectes planejadores que ens les berenem a velocitat de diable.

Aprofitem este tram ciclista novedós per a fer una visita. Ens apropem a les bodegues de Casa de l'Ermita. La recepció està tancada, és molt prompte encara. En esta bodega jumillana produïxen un vins absolutament extraordinaris. Hi ha tres o quatre que superen el 90 punts en la llista Parker (el gran gurú internacional del vi): poca broma! Fem fotos i continuem.

Ja tenim al davant nostre els primers paisatges que envolten Jumella. Som en la històrica i vinatera ciutat murciana.

Passegem pel nucli urbà, visitem un monument funerari tardoromà del segle IV i es formen dos grups: el cerveser i el pelegrí. Els primers, fan honor al nom prenent una bona cervesa amb excel·lent picadeta; els segons, peregrinen en curt i exigent ascens al convent de Santa Ana, espai miracler, de profunda devoció i ple de llegendes i relíquies. Les cames fan mal de la pedalada però l'esperit s'engrandeix (m'hauria de dedicar a l poesia, no?)

EL MONUMENT FUNERARI DEL SEGLE IV

ALGUNS DETALLS DEL CONVENT MIRACLER DE SANTA ANA

Acabada la peregrinació i la cerveseta ens dirigírem al restaurant Casa Sebastian, on ens esperaven els bon amics de la furgona i els cotxes granera. La gana, la fam i la set , apretaven. Cervesa, vi, picadetes, gaspatxos, coca amb mel, postres i els inevitables xupitos van caure sense compassió amb bon ambient, xarradeta, riures i somriures i satisfacció per la jornada que va acabar d'eixir perfecta arribant a les cinc de la vesprada a l'Esplanda. Una gran festa de la BTT-Tórtora, la jumillana!

NO ÉREM 1000 PERÒ HO PASSÀREM BÉ TT-TÓRTORA!