PER LES TERRES PLANES DEL VINALOPÓ

 

Dos eixides tardorals: al Xinorlet per la Romana i a Salines per la finca de Garrinxo. Bones estiracames, bon ritme i inevitable asfalt perquè havia plogut i volíem les cabres netes.

 La primera eixida va anar pel collao de l'Ametler, l'urbanització de les Vil·les de la Romana, les Cases del Senyor i el Xinorlet. Allí, bon esmorzar. Després, tornada tranquil·la pel collao de Vitoriano.

 La segona: una eixida directa cap a Monòver, del poble al collao Vitoriano, una miqueta de carretera fins al pla del Manyar i, deprés, l'ascens suau, amb planejada final, cap a la finca de Garrinxo. Des d'allà, davallada suau i divertida i a Salines on vam esmorzar com està manat. Tot seguit, i amb menys impetú, per les cases de Camara, a casa.

LES PRÒXIMES EIXIDES DELS TORTORA I EL JARRA Y PEDAL

 

Els Tórtora publiquem per primera volta les rutes especials que farem fins a finals de 2012. En eixa aventura ens acompanyarà un del grups BTT més míticament globeros de la comarca: Jarra y Pedal.

AMB GENT DE CAUDET PER PETRER

La primera la farem el 13 d'octubre per Petrer: serem els guies d'una bona colla d'amics que vindran de Caudete. Serà el 13 d'octubre. Eixirem a les 8 del matí des de el polígon industrial de Salinetes.

TOBARRA

Dos setmanes després en farem una de ben llarga: més de 100 Km per arribar a dinar a Tobarra, tot passant per Jumilla. Eixirem a les 07:30 des de l'Esplanada.

ALCOI

El 3 de novembre, des de l'Esplanada muntarem les bicicletes en cotxes a les set del matí i i anirem a Alcoi a fer el sempre atractius camins de la Font Roja i la Mariola.

CUENCA

El 16 de novembre, divendres, a l'hora de dinar eixirem cap a Cuenca, on farem dos nits i dos rutes (17 i 18 de novembre): ens esperen increïbles paisatges.

SERRA DE CREVILLENT

I tanquem les previsions amb una eixida pròxima i divertida: l'ascens a la serra de Crevillent des del Fondó de les Neus i fer-nos una bona gaspatxada a la Romana.

Un apassionat trimestre biker!

L'ALBUFERETA: SECARRAL D'ALACRANS, MOTORETA I MOLTA CERVESETA

ee

En el punt més alt de la ruta

 Com que havia dispersió estiuenca, els Tórtora es juntaren amb els germans del Jarra y Pedal (especialistes en el Camí de Santiago i en bicicletes amb motor) i en muntaren una a la zona costanera.

Ja arranquem!

 Des de la mateixa Albufereta, i travessant tota classe de medis urbans --engolint-nos sense parar direccions prohibides-- eixírem a la carretereta de Bussot per a abandonar-la ràpidament i disfrutar dels secarrals alacraneros.

Una paradeta

Foto en ruta

Visca el secarral

 El sol, la pols i alguna que altra hòstia ens alegraren la volteta.

Unna punxà que va ser més que una punxà

Què he fet jo per haver d'aguantar esta banda de globeros?

 D'estos tres gràfics no feu un cas excessiu. Estan, com és diu eufemísticament ara, sobredimensionants: vaja que són una puta mentira, ni tants quilòmetres ni tant anar i tornar.

Ja vos fotran la ganivetà

Vos fa gràcia? Ja voreu, quan pagueu

Vinga riure, fins que van pagar

 Ben acalorats, rematàrem la faena i ens posàrem a esmorzar: un bon esmorzar que ens va resultar tan econòmic que els Tórtora hem pensat anar tots els mesos dos voltes a fer bicicleta a l'Albufereta.

 I després... cerveses, aperitius, paelles, banys, gin-tònics, sol, sol i sol; aigua, aigua i aigua... i bon rotllo...

Els tres del francés (el Camí de Santiago francés, compte!)

 Quina felicitat, quina alegria! Poca bicicleta, una motoreta punxadeta i molta, molta cerveseta: GLOBEROS!!

EL BARRANC DE CASETA (MONÒVER): UN HEROIC "DESPISTE"

 Ningú sospitava la jornada ciclista que ens esperava quan a les set i mitja del matí feien bromes a l'Esplanada de Petrer. Ni tan sols ho sospitava el mateix guia.

 A bon ritme pegàrem cap a Xinorla, collao de Vitoriano i primeres rampetes del barranc de Caseta. "Dos rampetes de res, un quilòmetre de pujada només", deia el despistat guia.

Amb la penya de Safra a les nostres esquenes encaràrem aquella "xinxeta". La que ens esperava!

 Rampetes, o rampotes, foren més de dos --cinc, sis?-- i el quilòmetre va acabar sent-ne tres. Tres mil metres duríssims entre pins, davall d'una penya monumental, amb regalladors i pedreta solta: tot un suplici.

 Un dur ascens de quatre-cents metres amb rampes de terra del 20%. Els "tórtores" posaren "a caldo" a l'expert guia que, com estava tant matat com ells, només se li va ocórrer dir allò de "ja en teniu una guapa per a contar als vostres fills i néts."

Els mals se solucionaren baixant a tota hòstia a les Cases del Senyor i buscant desesperadament els obligats cervesots, bocates i xupitos al Centro Excursionista després d'uns gloriosos --hui sí-- 60 Km. 

Per a la setmana que ve el "guia espiritual" està pensant-ne una altra. Jo no li consentiria dir ni "mu". Au!

PELS ALTIPLANS VILLENERS I SALINERS (I UN INOPORTÚ MALDECAP)

 El penúltim dissabte de juliol va ser una eixida per a recordar. No pel caràcter especialment heròic ni tot això, sinó per alguns detalls que convé remarcar:  Es va recórrer una distància considerable en un temps rècord i un "tòrtora" va haver de ser recuperat d'una convalescència per un inoportú maldecap. Però deixem que açò ho explique un protagonista directe:

  "Te adjunto las fotos que hicimos a la puerta de tu casa, plano y gráfico de la salida del sábado pasado.   Habrá que leer en el blog tus comentarios sobre la jaqueca que te dejó en dique seco, aunque después la superaste incorporándote al almuerzo de "La Iaia" con una terapia a base de bocata de caballa y tomate, además decir que las “locomotoras” a pesar de ser más veteranos en vida y años, nos llevaron a los otros dos sin resuello todo el tiempo, con una media de 20k/h por esos altiplanos villeneros durante los 60k de recorrido."

I és que... ja ho deia aquell: ¡NO OS PUEDO DEJAR SOLOS!