Un altre any més vam complir el ritual de fer una Onil-Naixement del Vinalopó-Onil amb paradetata a Castalla per rematar la litúrgia rodada amb la sagrada gaspatxada.
Enguany, però, hem optat per dir-li adéu a l'hivern en comptes de "benvingut!". Així que hem canviat el desembre pel març, en les portes de Sant Josep.
Un del vells i venerables masos ha posat la nota de tristesa. La frontera no ha aguantat l'hivern i en caure ha encetat el procés de mort definitiva de la joia rural.
Som un país que cremem falles i fem de capitans moros, però som incapaços de conservar el nostre patrimoni, ai!
La foto de dalt és de desembre del 16, les dos de baix de hui mateix. Tot està dit.
La vida segueix i les pedalades per les faldes de la Mariola ens porten a la font del Llop...
Acaronats pel solet hem fet l'esmorzar de bocates, barretes, fruita i totes eixes coses saludables que tan exòtiques ens resultes al tórtora en les rutes ciclistes. Un dia és un dia i una ruta atractiva es mereix ben bé un sacrifici gastronòmic.
Muntats en les cabres de nou --uns electrificats i altres musculats-- encarem les muntanyes de Biar des d'on diem adéu al castell de Banyeres de Mariola i saludem...
...el castell de Biar.
Després de passar per la reconfortant dutxa del poliesportiu de Castalla, on tots els anys molt amablement ens permeten fer les corresponents ablucions d'hòmens nets i refinats, encetem la dura batalla gaspatxera. Enguany en el restaurant Nou Trinquet.
I els hem posat un 10 --Matrícula d'Honor!-- per ubicació, tracte, música, menú i preu.Que no ho llancen a perdre, a Sant Pantagruel li ho demanem fervorosament.
Xe, per a repetir dins d'uns mesos. Perquè falten uns mesos.
i no trobem mai la frontera,
Jugem sense descans
a la nostra manera"
(My Way with Pedal Bike)
