AL REBOLLEDO: UNA DE PRIMAVERA D'HIVERN

Després d'un estiu amb "tórtores" poc actius o dispersos, la càlida primavera d'hivern ha començat a reunir-nos en eixides grupals prou completes.

 Alguns tantejos per l'entorn comarcal, amb conill fregit amb tomata i gatxamiga --dos plats gloriosos que parlen molt bé del to gastrobike de la banda--, i hem pegat el bot decididament cap a l'eixut secarral de l'Alacantí.

Ens ho hem muntat fent cap al Rebolledo: Col·legials, Orito, costereta de Sant Pasqual Bailon i devers a la urbanització golfera d'Alenda.

Passat el territori verd de la gespa, uns camins de terra ens ha dut sense grans problemes al Rebolledo en un plis plas. 

 I allí, al llogaret alacantí, vigilats per la serra de Fontcalent, hem fet "lo que nos gusta y lo que nos divierte". L'eloqüència de les imatges ho expliquen tot.

 Hem tornat per Montfort, Novelda i el riu Vinalopó, que sempre té algun tram especial.

I ara a seguir pensant-les i que no decaiga el gastrobike tortoreto!

ESTRENANT L'ESTIU DE VERITAT: LA CASA DEL PASTOR

 Dissabte calorós. Arranquem a les 7:30 i els 30º ja s'anuncien, malgrat que el sol, que acaba de traure el nas, encara està espereant-se. Decidim: ruta curta però intensa.

 No morim d'originalitat: camí dels Valencians, els Cotxinets, Caprala, l'alberg de la diputació, a l'Avaiol, el collao de Xarpa, la casa de Villaplana, la Costa, la casa del Bubo i la casa del pastor de la Casa de Castalla. I després, cap avall.

 La ruta, que hem fet mil voltes, és paisatgísticament encisadora --de les milloretes de Petrer-- i tècnicament té la seua gràcia: puja-planeja-baixa; asfaltat, pistes forestals, camíns quasi sendes; vegetació respectable; vistes imponents...

 Tot posat ahí per a esforçar-nos i disfrutar. I a gosades que vam disfrutar, suar i patir!

 La cabra --o cabró-- rebel ens saludà cordialment a la porta de l'"aprisco"però no volia saber-se'n res de nosaltres. No volia acabar trossejada en una graella.

 Rematem les fotos de rigor i, hala, vinga, a buscar un bo esmorzar refrescat amb cocacoles --"¡hay gente pa to!"-- i  ceversota ben fresca i plena de bromera.

La cosa, a l'hora d'esmorzar, augmentà pel que fa al contingent humà. Dos tórtores s'afegiren al ritual. Un, fins i tot, va celebrar Sant Pere convidant-nos. Al món, ja veieu, encara queda bona gent generosa. Felicitats, Pedro!

REINVENTANT L'ALBUFERETA-LA VILA EN CLAU PRIMAVERAL

 Este càlid hivern ens l'hem passat entre celebracions i altres collonades i, de tant en tant, pedalàvem.

  "La primavera ha venido y no sé por qué ha sido", cantava l'enorme Luis Mariano, i nosaltres amb la primavera, i després d'un divendres plujós, reinventàrem una ruta ja coneguda: l'Albufereta-la Vila.

 Puntuals com britànics --amb Brexit o sense Brexit-- arrancàrem i, després de pegar-nos uns quants quilòmetres travessant urbanitzacions  i perifèries de poblacions com Sant Joan i el Campello, encaràrem el secarral que picant cap amunt va cap a Busot. La part més divertida van ser el fang i els "xarcos".

 Ben prompte entràvem a Busot  per l'empinada carretereta i continuàrem cap amunt a buscar Aigües de Busot.

 Ja a Aigües férem cap a Relleu i per un carretereta local encaràrem un descens que cada vegada ens aproximava més a la Marina Baixa. I allí teníem el totpoderós Puigcampana anunciant-nos l'arribada al seus dominis comarcals.

L'embassament del riu Amadorio ens anunciava inequivocament la proximitat de la Vila Joiosa.

I tirant cap avall en un tres i no res --i ben vigilats per un helicòpter-- entràrem envoltats pel perfum de la flor de taronger a la vila marinera.

 Ja en la platja tocava esmorzar i vaja si vam esmorzar!

 Amb la panxa plena, circuit urbà per cintes transportadores incloses: els nostres cosos no estaven per a esforços suprems. L'esmorzar havia resultat alegrement devastador.

 "Piiii, piiii, pasajeros al tren!" i tots al trenet de la Marina i cap a l'Albufereta de nou. La jornada finalitzava feliçment.

 Un dinar de tràmit, però absolutament divertit, va servir per arribar a les conclusions oportunes: "una eixida primaveral tan entretinguda com ben nutritiva".

 I ja estem pensant la pròxima!