UNA INÈDITA PER ALS TÓRTORA: IECLA-PETRER-IECLA (PER LA VIA DEL XITXARRA I EL CAMÍ DE SAIX)

La volíem llarga i plana. Ja està: la Ieclana. Quatre hores i mitja de pedalada i hora mitjà de bon esmorzar: globeros gastrobike en plena acció per a fer 85 km.

Algun cagonet deia: "Xe, que haura fang!". Resposta: "Mosatros no anirem a menjar fang, anirem a menjar gatxamiga".

La gent arriba i la gent estira i fa cara de felicitat...

El reportatge comença a les Virtudes de Villena, on s'agafa la via verda de l'antic tren Xitxarra que unia Cieza i Gandia. En l'abaixador de les Virtudes fem fotos i tota la peixca.

Encarem cap a l'altiplà de Iecla. Els Tórtora sera la primera volta en la seua història que faran una Iecla-Petrer-Iecla: compte!

I hem disfrutat de bon temps, bells paisatge de planures cultivades amb primor i piscines per a prendre el bany.

En el Km 37 ha acabat el traçat restaurat amb bon criteri de la via verde que unix Villena i Iecla. Tocaven les fotos de rigor al costat del cartell.

La cabra lleugerament enfangada reposa a les portes del restaurant: quin restaurant els CHISPOS!

La taula es plena de vida i color; olor i sabor: comença el festival de gastrobike!

L'equip de belles i expertes cuineres es fan una foto amb el cosí Tórtora i li expliquen els secret de la gloriosa...

GATXAMIGA IECLANA!

Tota una delícia d'esmorzar:  fantàstic.

La cultura que no falte. Ara que hi ha monuments que... què voleu que vos diga?

Tornem al bell altiplà agricola que ens retornara cap casa. Ara, però, fem el camí de Saix, que ens portarà per Santa Eulalia a la nostra terra.

Els cinc Tórtora que isqueren a buscar el fang per l'altiplà ieclà i es trobaren una gatxamiga de luxe: "Sorpresas te da vida".

 

LA SERRA DE BIAR VOREJANT EL RECONCO

L'estiu ha donat per a molt. Els BTT. Tórtora no hem parat, però tampoc no hem fet cap ruta excepcional.

El secarral meridional de la serra del Sit va ser per a molts una novetat: ruteta trencada i divertida que va donar lloc, com sempre, a un bon esmorzar...

I és que en això d'esmorzar, nosaltres no perdonem: esperit GASTROBIKE!

Hui, però tocava fer de nou la serra de Biar vorejant el Reconco. Ja l'havíem feta, però no teníem material gràfic. Ara ja sí...

Un bon i exigent ascens i...

...magnífiques pinedes plenes de tota classe d'herbetes marioleres, no debades estem en els contraforts de la bella serra.

I la bella vila de Biar ens rep amb la seua esplendorosa fortalesa i amb un bon esmorzaret (pagant, eh, pagant!)

 

GASTRO (+bike): "once upon a time mountain biking"

Des de l'hivern no hi havien publicat res. I és que, certament, van haver-hi poques eixides ressenyable. Moltes, sí, però ben poques per a "penjar fotos" i teclejar a l'ordinador paraules insensates.

És cert que al juliol muntàrem una que prometia, però, tot i que la férem amb molt bona companyia, va resultar ben frustrant: pocs "tórtores" de solera, una destinació frustrada i un bac notable. Per a oblidar o per a recordar... una miqueta!

Ara, en plena canícula estiuenca, s'imposava una eixida GASTRObike (molt de GASTRO, poc de bike, convé no enganyar al personal)

Férem fam -i set- un quants matiners ben guapos -ho dic pel maillot blau que acabàvem d'estrenar-. Volteta petrerina clàssica, de les admirables: Petrer-Cotxinets-Caprala-l'Avaiol-la Costa-Casa Castalla-Petrer. Això va ser el "bike"...

I després va vindre el GASTRO. Un entorn privilegiat prometia fortes impressions líquides, sòlides i gasoses. Allí aguardava el corsari...

Bona companyia gossera...

Bons cuiners: hauríem de dir extraordinaris...

I vinga el GASTRO, amb molt de líquid i molt de descollone...

Banyets amb tertúlies aquàtiques de nivell...

Buscant caragols pel sostre del porxe: "fa olor a caragol"...

El gran arròs amb peix acompanyat de - agafeu-vos els budells - mullader per a esmorzar, sardines i escalivada o espencat (la lliçó de llengua és de franc) d'aperitiu, cervesa, cola, vi blanc, meló, polets per a xuplar, gintònics i, inclús...

...purets!

Després d'esta no sabem si ens recordarem de pedalar. L'estiu canicular imposa la seues regles als "globeros". La cosa és inevitable: visca el GASTRObike i la mare de qui el va inventar!