ELS TÓRTORES VOLEN AL FONDO DE CREVILLENT, VISITEN ELS PARENTS I ES MENGEN UNA GALLINA A LA VORA DE LA MAR

Els Tórtora-BTT, que no deixem de ser uns pardals, ho estàvem parlant des de feia temps: "Ja que habitem al costat d'un dels cursos fluvials més importants del món -el Vinalopó-, ¿per que no descendim al 'xarquet' del Mediterrani passant per Elx, visitant els nostres estimats col·legues, també pardals, del Fondo de Crevillent i Elx i ens arreem un caldero com ordenen els manaments dels autèntics gastrobikes?"

Ens en confabulàrem cinc -cada volta costa més ser-ne més, ai la vellea i la faena!- i per la ruta cap a Elx, per a eixir a Altabix, i en un pet estàvem travessant la ciutat de les palmeres ("toma topicazo!").

En què consistirà l'ofici o l'afició?

La parra d'un bar simpàtic de Matola va acollir el nostre esmorzaret. A partir d'eixe moment, cap al parc natural del Fondo de Crevillent-Elx i caloreta, basca de la bona.

Ei, Ja estem al Fondo: que bònic. Tot ple de pardals, com nosaltres. Estos, però, aquatics.

Bicis aparcades i a recórrer passarel·les i miradors: disfrutant d'una naturalesa espectacular.

La nostra sensibilitat d'emplomats es notava a cada instant...

Quina escena de tendresa i amor més bonica entre mare i filla: "són comestibles?", va preguntar un descerebrat...

Bicicleta, passarel·les, miradors, fotos, caloreta, aigua, plantes i ocells, pardals, aus, emplomats, "patos", flamencs, ... Una borratxera paisatgística per a uns tios de secà com nosaltres!

Ei, que bé que ho estem passant els tórtores amb els nostre parents!

Flamencos de Crevillent, els de Petrer són d'altra manera i porten flandina

Al fons, quasi oculta per la calitxa, la serra de Crevillent, tantes voltes pujada des del Fondó de les Neus a colp de pedal (buf!)

I aquí teniu l'àlbum amb la col·lecció dels pardalots i pardalius que ens han plenat d'amor i felicitat per la natura. Que no ens toquen el Fondo de cap manera: els Tórtora-BTT ens comprometem en la seua defensa per sempre més!

Després va venir la gran rodada: tots ens posàrem en les mans del Gran Sherpa: séquies, camins i sendes de terra, canyars, matolls, rectes inacabables, horitzons llunyans amagats per la calitja... i el sherpa segur i manant, "Por aquí!". Santa Pola, diuen els indicadors (la del Baix Vinalopó no la de Saix): una miqueta de carretera incòmoda i perillosa,

"Je t'aime mon amour!"

...una dama vinguda des de Madrid a la seua terra va ser festejada per dos tórtores enamoradissos "genio y figura..."). I PER FI...

EL DESTÍ. El flamant sherpa diu això de "¡Misión cumplida!" (ho pose en castellà perquè és d'Elda, com la meitat de mi mateix, coses!

Els tórtores de blau ja estan vora mar, en el Xiringuito Blau (o assul, com diem a Petrer)

Bé, i ja que estem a Platja Lissa ens banyem i lluïm els nostres esplendorosos cossos (neptuns o sirenes?)

Comença la gesta GASTROBIKE: el pardals mengen cosetes de la mar, un caldero exquisit amb gallina i tota LA pesca, BRUTAL!

I aquí teniu la fitxeta tècnica (afegiu: 35º C i 95% d'humitat; molta cervesa, molt de vi, etc.)

Va per totes i tots vosaltres, cab... (caballeros)!!

El nacional (café gelat i mantecao) acompanya la nostra conversació última: quina serà la pròxima tortorada? Que arribe prompte i que siguem molts més, perquè com més siguem, més riurem, Cristo!

(el nostre agraïment als amics tórtora i als nostes fills que han fet possible l'aventura amb els vehicles de suport)
 

EL SET MAGNÍFICS NO ESTAN A AGOST, ESTAN A CARAVACA DE LA CRUZ

Esta volta els set magnífics n'erem set de veritat. Ben tortoreros, no com al 2010 que, tot i anar a Caravaca de la Cruz deu, no tots eren de raça pura. I és que "jarras y pedales" no volen tan elegantment com els "Tórtora".

Ben alimentats pels xurros de Mònaco i amb les bateries carregadetes, vam iniciar l'aventura...

Després de deixar l'Alguenya, amb el seu apocalíptic paisatge de la "cantera" del Coto, en haguérem d'engolir noves "canteres" mentre rodàvem per les faldes de la murciana Safra.

Finalment, no sense les imprescindibles dosis de discussions sobre quina ruta seguir i bastant avorrits per un itinerari rematadament lletjot, arribàvem a Cieza: una llarga norantena de quilòmetres tingueren la culpa.

A Cieza començava una bona aventura. Anem a pams:

Dutxeta, bon dinar, bon beure...

Una visita inesperada des de 1985 de McFly i el Dr. Brown per veure si era veritat que el verb "haber" en castellà s'escrivia sense H en 2024....

Art, whisky de malalts, una magnum de Muga, confraternització amb els cambrers i... a descansar.

Es fa de dia i toca posar-se en marxa: un lleuger esmorzaret en Valencianísimos i a la ruta.

Després de rebre les instruccions de la manager enmig d'una pluja d'or solar ens posem en marxa vorejant el riu Segura...

Ben prompte encetem l'ascens que ens portarà al pantà d'Alfons XIII, l"abuelísimo".

El paisatge muntanyenc mediterrani, decorat per l'aigua de l'embassament i amb tocs tardorals, ens enamora, sobretot pensant en la poca gràcia del del dia anterior.

Un pardalot que sembla ser l'amo de l'embassament ens diu adéu sense immutar-se...

Canviem la carretereta local per una pista forestal que en oferix extraordinàries vistes.

Sense discussió: el tram Cieza-Calasparra ens ha sorprés per la seua bellesa...

I el premi final, en la capital de l'arròs murcià, acaba sent un pantagruèlic esmorzar regalat per un generós amfitrió en la distància que ens oferix amablement un "almuercico murciano".

La festa gastronòmica en "La plaza" és digna de gastrobikers de dos rodes i cinc forquetes: brutal!

D'allí a Cehegín, no sense discussions apassionades sobre l'itinerari a seguir: què seria dels Tórtora si no discutiren les rutes?

Més de 150 Km. ens duent a la sacra i monumental Caravaca de la Cruz: la relíquia ens espera!

Devoció, paisatge, arquitectura, escultura, compra de "souvenirs" i tota la mandanga es barregen en un final apoteòsic que es remata, qui ho pot dubtar?, amb un suculent dinar de germanor.

El retorn, en la furgoneta i el cotxe, alimenta, entre becadetes i converses musitades mentre el sol s'amaga, la nostàlgia i el somni de nous i il·lusionants projectes dels BTT-TÓRTORA.

L'AVENTURA CONTINUA!