NADAL, CAP D'ANY I A PLANISSES PER LA VIA VERDA D'AGOST

Després de la multitudinària celebració de Nadal i Cap d'Any 2014-2015, els Tórtora (i els amics de Jarra y Pedal) escamparen el poll.

 Una setmana després, la poblada Esplanada de Petrer, amb una llarga dotzena de contingents ciclistes, es reduïa a "tres pelats i..." (i res més). Es presentava una eixida de rutina, sense emocions fortes. Els de la setmana anterior o feien una prolongada digestió del sopar de Cap d'Any o sanaven un fort refredat o havien pegat cap a Granada a vore neu, esquiar i escalar...

 

Els tres Tórtora pegaren cap al Racó de Xoli, baixaren al Palomaret, feren la via verda del Maigmó i acabaren esmorzant a la vora de l'autovia. De sobte, l'aparició d'un grapat d'esportius excitaren les neurones dels tres ciclistes rutinaris. 

 

 "Per on tornem a casa?", preguntà un d'ells. "Home, ho podem fer per Agost i el Col·legials o per Planisses, només és qüestió de fer-nos l'ànim de pujar una còmoda pareteta: 600 mts. en 8 km.". "Fet!", va dir el tercer. A la valenciana: Pensat i fet!

 I així va començar l'Aventura de la serra de Castalla. De ruta pels estimats paisatges d'Enric Valor!

 "Aquesta dilatada cadena de muntanyes és anomenada pel habitants de la foia les Quatre Serres"

(Enric Valor)

 Cal preparar-se per a l'ascens: fa bon matí i l'exigent pedalada que ens espera aconsella eliminar roba de damunt.

 "El pic del Maigmó, acerat, esmolat com un blavenc ganivet, ple de boscos mil·lenaris i precipicis de malson, allà passat el punt cardinal de migjorn" (Enric Valor)

 Del pou de neu (o cava) de Cardenal --fa una estonenta que han acabat les rampes més dures-- passem a Planisses.

 "El terreny planeja i es suavejava en terra dolça i herbosa, clapejada d'ací d'allà de ginebres terrers i eriçons i oloroses sevines i xaparres. A cent passes teníem la Casa Gran, la vella, vincle de la petita contrada" (Enric Valor)

 I així rematàvem l'aventura o quasi, perquè encara ens quedava el "cant del cigne" d'una curta "paret" de terra, la trepidant baixada des del portell de Catí i les inevitables cerveses de ca Sucre. ¿Què seria de nosaltres sense els refrescants i nutritius plaers d'eixe raconet del parc 9 d'Octubre?