NADAL, CAP D'ANY I A PLANISSES PER LA VIA VERDA D'AGOST

Després de la multitudinària celebració de Nadal i Cap d'Any 2014-2015, els Tórtora (i els amics de Jarra y Pedal) escamparen el poll.

 Una setmana després, la poblada Esplanada de Petrer, amb una llarga dotzena de contingents ciclistes, es reduïa a "tres pelats i..." (i res més). Es presentava una eixida de rutina, sense emocions fortes. Els de la setmana anterior o feien una prolongada digestió del sopar de Cap d'Any o sanaven un fort refredat o havien pegat cap a Granada a vore neu, esquiar i escalar...

 

Els tres Tórtora pegaren cap al Racó de Xoli, baixaren al Palomaret, feren la via verda del Maigmó i acabaren esmorzant a la vora de l'autovia. De sobte, l'aparició d'un grapat d'esportius excitaren les neurones dels tres ciclistes rutinaris. 

 

 "Per on tornem a casa?", preguntà un d'ells. "Home, ho podem fer per Agost i el Col·legials o per Planisses, només és qüestió de fer-nos l'ànim de pujar una còmoda pareteta: 600 mts. en 8 km.". "Fet!", va dir el tercer. A la valenciana: Pensat i fet!

 I així va començar l'Aventura de la serra de Castalla. De ruta pels estimats paisatges d'Enric Valor!

 "Aquesta dilatada cadena de muntanyes és anomenada pel habitants de la foia les Quatre Serres"

(Enric Valor)

 Cal preparar-se per a l'ascens: fa bon matí i l'exigent pedalada que ens espera aconsella eliminar roba de damunt.

 "El pic del Maigmó, acerat, esmolat com un blavenc ganivet, ple de boscos mil·lenaris i precipicis de malson, allà passat el punt cardinal de migjorn" (Enric Valor)

 Del pou de neu (o cava) de Cardenal --fa una estonenta que han acabat les rampes més dures-- passem a Planisses.

 "El terreny planeja i es suavejava en terra dolça i herbosa, clapejada d'ací d'allà de ginebres terrers i eriçons i oloroses sevines i xaparres. A cent passes teníem la Casa Gran, la vella, vincle de la petita contrada" (Enric Valor)

 I així rematàvem l'aventura o quasi, perquè encara ens quedava el "cant del cigne" d'una curta "paret" de terra, la trepidant baixada des del portell de Catí i les inevitables cerveses de ca Sucre. ¿Què seria de nosaltres sense els refrescants i nutritius plaers d'eixe raconet del parc 9 d'Octubre?

LA TÓRTORA VOLA CAP A SALINES!

Els BTT-Tórtora han représ de nou el vol. Després d'un novembre ple d'incidents (faenes, Festa dels Capitans, fer olives, refredats, etc.), els "tortoreros" tornen a a sorprendre'ns amb les seues aventures de "globeros impenitents". Este dissabte passat hem fet Salines per les Canyades d'Elda --tampoc no és que ens hagem matat-- i ho hem passat bé. Primer hem hagut d'esperar a la Pinada a un que se li havien apegat els llençols; la ruta ha trancorregut acompanyats per l'amable --la paraula imponent seria excessiva per a l'orografia eldera-- presència de la penya de Camara; la davallada a la llacuna ha estat divertida; la semivolta a la llacuna, plena de paisatge lluminós i diafan (que bonic que m'ha quedat); l'esmorzar, prodigiós (bon plat combina, cervesa, vi, gaseosa i els inevitables xupitos); enfront de nosaltres, en altra taula, dos ciclistes fèmines equipadíssimes que esmorzaven sense llevar-se ni el casc (hem discutit sobre la categoria en què estarien); la tornada l'hem feta ràpida i còmoda, encara que poc muntanyera. A Petrer, en l'obligada cervesa, hem parlat de l'esmorzar amb conills i perdius de la setmana vinent i del canvi d'horari d'eixida. COMPTE, TORTOREROS, A PARTIR D'ARA EIXIREM DE L'ESPLANADA A LES 08:30 H. per evitar-nos el primer fred del matí. És que som molt senyorets.

Parlant de "senyorets": per l'Esplanada van aparéixer tres senyoretes, però no les vam deixar venir perquè anaven sense equipar. A què vosaltres haguereu fet el mateix?

Feliç setmana, admiradores i admiradors!