 | ||||
| Valerosos vosaltres, que vàreu combatre i caiguéreu |
amb bella glòria, sense témer els qui havien vençut arreu!
Irreprotxables vosaltres, si ells mancaren!
Quan la vostra gent voldrà vanagloriar-se:
"Homes com aquests engendra el nostre poble",
diran de vosaltres. I serà admirable la vostra lloança.
(Constantino Kavafis)
Posats en ruta abans de les sis i mitja, pocs sospitàvem l'heroïca aventura que ens esperava. La via verda del tren "Xitxarra" (Yecla-Gandia) per pobles, terres de llaurança i castells que ens desitjaven una bona singladura ciclista: Petrer, Saix, Villena, Biar, Beneixama, Banyeres, Bocairent...
I a Gaianaes ens esperava l'esmorzar reparador i algunes cures d'urgència de les primeres --ai, no serien les úniques!-- caigudes. No passaven de ser "xapa i pintura".
Reprenguérem la marxa cap a Beniarrés on el tunel ens introduïa de ple en el tram més bell de la ruta. Uns pocs quilòmetres després, les ruïnes del castell templer de Perputxent marcava la fita per a disfrutar del paisatge: ferm de terra i pedra solta, el riu serpis a la vora, els tunels, les muntanyes... L'hora de les fotos!
I a l'últim tunel --fàtidic forat infernal en la muntanya--, quan ens disposàvem a encarar les rampes de la pedrera del Circ de la Safor, els avatars de la fortuna ens colpejaren amb la desgràcia: enmig de la llum de les llanternes les bicis s'enganxen, un biker cau volant per damunt de la seua màquina, crits, dolor, desfalliment, més dolor, desconcert, caos, nerviosisme, auxili, busqueda del cotxe de suport.... I de manera quasi miraculosa, del mateix tunel ix un tot-terreny groc conduït per un senyor que tot i la seua aparença de llaurador és un metge que acudix en auxili del company: hospitalització, trencament de clavícula, danys corporals diversos, braç immobilitzat...
Tot, però, no acaba aquí. Quan ja apareixia en l'horitzó el Grau i les platges de Gandia, un altre biker, en una suma de casualitats increïbles, acaba caient des d'un pont damunt d'un canyar: repeladures, colps... però, per sort, la cosa no és més greu.
Una hora després, tots, perfectament aseats, ens trobem a taula, en un bon restaurant de primera línia de platja dinant un fantàstic arròs abanda i comentant en un to agridolç l'èpica aventura plena de desventures: dels dotze cinc per terra i un lesionat muscular. Cent quinze quilòmetres per a recordar!
No obstant encara anàvem a "viure" altres aventures per a tornar al poble.
La primera, col·locar les dotze bicicletes en un remolc, el de la furgoneta de tornada, que pareixia una caixa de sabates. El trencaclosques el va resoldre l'home --o hem de dir el mag?-- per a qui res és impossible.
La segona, aconseguir un bidó de gasoil per acabar el viatge. No sempre el dipòsit en té suficient.
Sort que en en la tornada vam estar acompanyants per la "Bruixa de la Sort"!
VALIENTES VOSOTROS QUE LUCHASTEIS I CAÍSTEIS CON GLORIA,
SIN TEMER A QUIENES HABÍAN VENCIDO EN TODAS PARTES,
INTACHABLES VOSOTROS, AUNQUE FALLARAN OTROS.
CUANDO VUESTRA GENTE QUIERA VANAGLORIARSE,
"HOMBRES ASÍ DA NUESTRO PUEBLO" DE VOSOTROS
DIRÁN. TAN MARAVILLOSO SERÁ VUESTRO ELOGIO.
(CONSTANTINO KAVAFIS)
 |
| Qui és desgraciat "hasta" en els collons entropessa |
