diumenge, 22 de gener del 2023

DE L'ESPLANADA A CALS BRAVOS: 211 ANYS


El títol de l'entrada, s'ha de reconéixer, és enigmàtic. Mai en esta colla ciclista havia importat tan poc la ruta. De fet, vam fer un trajecte que culminava 211 anys (73+72+66) de tres "tortores" nascuts en el mes de gener.

"Has de pregar que el camí siga llarg,
ple de ventures, ple de coneixences.
Que siguen moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven
i vages a ciutats a aprendre dels qui saben."
diu el poeta Kavafis referintse al viatge d'Ulisses. 
Ahir vam celebrar l'arribada a un nou port dels molts que encara navegarem, que no ho dubte ningú.

Bé, deixem a un costat l'èpica i expliquem la pragmàtica: 8:30 del matí: 12 bikers a l'Esplanda sense ruta definida i pensant en el port del migdia: una desitjada gaspatxada a cals Bravos, ben remulladeta amb cervesa, vi i whisky i amb tortada final per a celebrar el 211 aniversari de tres col·legues.
Marquem ruta: cap al sud càlid. Fem dos grups, el cuiner i els seus guardaespatles que se'n tornaran de Novelda pel riu; i el seguidors del de la bicicleta vermella que faran cap a Asp, el Fondó de les Neus, etc. perdent-se i tot això, com quasi sempre. Diuen que van trobar un Polifem que collia taronges i els va tractar molt bé: en el pecat els hi anava la penitència.

Ja en cal bravos, la punta de llança del dinar es posa a la faena. El mestre gaspatxer ocupà posicions en la cuina amb el seu equip d'ajudants.

I a poc a poc arriben els ciclistes amb ganes de beure, menjar, xarrar i riure: comença l'orgia "gastrobike". En això BTT-TÓRTORA és la millor colla ciclista del món.




I entre quintets i picadetes sorgixen els espectaculars gaspatxos: coca de cal Boix, coloms "torcaços", caragols, rovellons, conills caçat per gossos i la mà experta del cuiner: un plaer per als set sentits -o en són cinc?-. La cosa va funcionar i la fam i la set va ser vençudes per eixos insuperables gaspatxos i algunes botelletes de vins portats del celler de l'Olimp: Tórtora i "mala vida", com podeu vore, no rimen.


Després la tortadeda -o hauríe de dir la "tortatoreta"?- amb la suma aclaratòria corresponent i el tres "bufons" -de bufar, que ningú ho malinterprete- bufant els ciris.


I segons va dir algú ens hi havia tocat la loteria jugant al número 211. De fet ens toca sempre, Perquè ¿quina millor loteria que ser d'esta colla ciclista de "globeros" gastrobikers descerebrats i bona gent que es diuen BTT-TÓRTORA?
I ja... festeta desencadenada: el mestre gaspatxer mutat en mestre guitarrer. ¿Hi ha alguna cosa que no sàpia fer este home?

Alegria compartida amb 
l'alta noblesa petrolanca.

LA INEVITABLE FOTO 
EN EL CORRALET DE CALS BRAVOS!
Per molt anys, cab...!

 

dissabte, 14 de gener del 2023

LA PASSIÓ GATXAMIGUERA, L'ADMIRACIÓ PER L'ATLETA EXTREM...

 Algú dubta que som gastrobikes? Vos ho explique... Això era una volta una colla que volia arrear-se una bona.... (mireu la cara de felicitat de la banda i penseu què tenen davant)


UNA GLORIOSA GATXAMIGA!


Inicialment es tractava d'això, de fer-nos una gatxamiga com estava manat al CHITO'S de la vila germana de SAIX. I la cosa va eixir redona. Les panxes també es van posar redones: redones i plenes.


En això que el degà del grup ens diu que se'n va a a esperar en la meta del parc 9 d'Octubre, de Petrer, al "chiquillo". Res, que el "nene" està corrent per totes les muntanyes del poble i en poc més de set hores i mitjà de baixar, pujar; pujar, baixar per camins i sendes impossibles s'haurà fet la brometa de 70 Km. i haurà salvat 3.400 m. d'altitud. Vaja com si nosaltres férem en btt la bestiesa de pujar i baixar el circuit del Sit set voltes. Ells corrents i nosaltres en bicicleta i alguns electrificada, compte!

Efectivament, es tracta de la II EL SIT FALCÓXTREM, una cosa de superhòmens i superdones. I què anàvem a fer uns "atletes globeros" com nosaltres? Anar a rebre i felicitar els campions i especialment al nostre, el petrerí LUIS RICO. 

De Saix al parc 9 d'Octubre i a disfrutar de la gesta heroica d'estos enorme atletes del cos i de la ment.

Un gironí, un rus i un petrerí: per eixe orde han arribat. Tots tres en meny de 8 hores. Com no podia ser d'altra manera hem aplaudit amb ganes, però l'euforia nostra -i petrolanca- ha arribat quan ha entrat el nostre...
LUIS RICO!!!!

EL PODI: LUIS RICO A L'ESQUERRA

Una gran jornada en què els Tórtora hem combinat gastrobike i emoció veient l'arribada de tots els atletes, però especialment del nostre: un gran campió!
Nosaltres seguirem cultivant la pedalada moderada i els bons esmorzars a vore si més avant fem una cursa extrema com esta.
FELICITATS LUÍS RICO, pare, però sobretot, LUÍS RICO, fill.




diumenge, 4 de desembre del 2022

LA SERRA DE TABAIÀ O LES ANTENES QUE ES VEUEN DES DE L'AUTOVIA

La no inèdita de la serra del Tabaià o sierra del Tabayá ja l'havíem pujada feia algun temps, però ens va apetir fer-li una entradeta  en el blog. Entre altres coses perquè mai no l'havíem recorreguda sencera.
Era un matí de frescoreta -"Alacant de la punyeta, que al fred diuen fescoreta!" - i vam fer cap al Vinalopó Mitjà més meridional (Novelda, Asp...). Sense tocar cap nucli urbà ens vam plantar al camp de golf des d'on arranca l'ascens a l'alt de la serra de Tabaià -la de les antenes que es veuen des de l'autovia-. El cim és una tatxeta: 400 m. Més baixet que el castell de Petrer.
Una miqueta d'esforç elèctric i un important esforç pulmonar -sempre hi haurà classes, malgrat el venerable barbut!- ens va portar al vértex geodèsic per a disfrutar d'unes vistes espectaculars.
El Vinalopó Mitjà s'obria a l'Alacantí, el Baix Vinalopó, el Baix Segura i els perfils muntanyenc de la resta de les comarques amb que fitem, incloent les terres germanes de la Múrcia carxera.
I després de l'espectacle, el patiment: un descens per sendes impossibles de ciclar, si més no per a "vellets prudents" com nosaltres que, finalment,...


... ens abocaren al castell del Riu o d'Asp. Des d'allí la cosa ja es va normalitzar i, au, a esmorzar raonablement bé i cap a casa per on van vindre: els Col·legials. En fi, poquets però disfrutadets!

I ÉS QUE... "NO TODO VA A SER F..." 
QUE CANTAVA L'IRREVERENT KRAE!

 

dissabte, 12 de novembre del 2022

UNA INÈDITA PER ALS TÓRTORA: IECLA-PETRER-IECLA (PER LA VIA DEL XITXARRA I EL CAMÍ DE SAIX)


La volíem llarga i plana. Ja està: la Ieclana. Quatre hores i mitja de pedalada i hora mitjà de bon esmorzar: globeros gastrobike en plena acció per a fer 85 km.

Algun cagonet deia: "Xe, que haura fang!". Resposta: "Mosatros no anirem a menjar fang, anirem a menjar gatxamiga".

La gent arriba i la gent estira i fa cara de felicitat...


El reportatge comença a les Virtudes de Villena, on s'agafa la via verda de l'antic tren Xitxarra que unia Cieza i Gandia. En l'abaixador de les Virtudes fem fotos i tota la peixca.



Encarem cap a l'altiplà de Iecla. Els Tórtora sera la primera volta en la seua història que faran una Iecla-Petrer-Iecla: compte!

I hem disfrutat de bon temps, bells paisatge de planures cultivades amb primor i piscines per a prendre el bany.



En el Km 37 ha acabat el traçat restaurat amb bon criteri de la via verde que unix Villena i Iecla. Tocaven les fotos de rigor al costat del cartell.


La cabra lleugerament enfangada reposa a les portes del restaurant: quin restaurant els CHISPOS!

La taula es plena de vida i color; olor i sabor: comença el festival de gastrobike!
L'equip de belles i expertes cuineres es fan una foto amb el cosí Tórtora i li expliquen els secret de la gloriosa...
GATXAMIGA IECLANA!

Tota una delícia d'esmorzar:  fantàstic.
La cultura que no falte. Ara que hi ha monuments que... què voleu que vos diga?
Tornem al bell altiplà agricola que ens retornara cap casa. Ara, però, fem el camí de Saix, que ens portarà per Santa Eulalia a la nostra terra.


Els cinc Tórtora que isqueren a buscar el fang per l'altiplà ieclà i es trobaren una gatxamiga de luxe: "Sorpresas te da vida".