dimarts, 1 de maig del 2012

CAMÍ DE SANT JAUME: RONCESVALLS-LLEÓ


Després d'un any d'entrenament, Dissabte de Glòria tres Tórtora-BTT, amb el suport d'un bon amic en furgoneta, pegàrem cap a Roncesvalls. Objectiu: encetar una setmana de Camí de Sant Jaume que culminaria en la ciutat intermitja del camí francés: Lleó. Diumenge de Pasqua vam començar l'aventura de completar 450 Km.
A Roncesvalls plou. És dissabte


Des de la posada observem la boira pirinenca

Arranquem, malgrat tot!

Una bella ruta pirinenca de boscos, rierols, sendes, poblets èuscars i trams d'asfalt obligats pel fang, ens porta al riu Arga. Seguim el curs pel magnífic parc fluvial i entrem a Pamplona on esmorzem pintxos i travessem la mani de l'Aberri Eguna.
A la vora de l'Arga

El dia abans visitàrem Pamplona

I després de Pamplona encarem l'Alto del Perdón, buff!!





 Eixim de Pamplona, fem l'Alto del Perdón amb pendents considerables i fang al final, i tranquil·lament ens deixem caure a Puente de la Reina.
La màgica i templària, pura redundància, Santa Maria d'Eunate

Relaxat al pont de Puente la Reina

La segona etapa arranca des del pont. L'eixida d'Euskal Herria i l'entrada al país espanyol de la Rioja, fins a Logronyo, va ser la més apacible climàticament: primavera amable al nord d'Espanya
A Iratxe, vi!

A Logronyo, calle del Laurel

Més Laurel: Xe, però no esteu fent el Camí!

La tercera etapa va començar fresqueta i va acabar, ja prop del castellà Belorado, amb una tempesta perfecta: vent, aigua i granís.
La neu, al fons

Ruta de pedres belles i venerables

Rodant constantment en pla

Ai, el Romànic

Comença el país castellà

La plaça arbrada de Belorado després de la pluja

Un bell retaule en la ruta

El pilot de l'imprescindible "cotxe granera"

La quarta jornada va ser la del fred: 0º. Castella és freda, inevitablement. diuen que també es plana, però l'alto de la Pedraja és la gloriosa i exigent excepció. Creuem els Montes de Oca, els llops no ens mengen, però el fred i el fang dels descens vol fer-se amb nosaltres. Un entrepà de bon llomello ho resol tot a Agés. Després, cap a Burgos...
Hem fet els 1.000 metres de la Pedraja i hem vist neu a la vora del camí

Un sentit record per als defensors de la legalitat denmocràtica de la II República

Després d'Agés, un petit obstacle

A la porta de San Juan de Ortega

Burgos la travessàrem al matí. Després va venir la pluja.

Ben rentats i dinats a Hontanas vam tornar a Burgos a passejar...

...i a berenar en una acollidora xocolateria Valor!

Eixim d'Hontanas a les huit del matí. Segueix fent fred i ens espera la desesperant Castella dels erms ("páramos"). Trencant eixa monotonia de les planures trobem el divertit Alto de Mostelares: un quilòmetres d'ascens a un percentatge del 12%. 
Abans de pujar l'Alto de Mostelares

Revisió mecànica

Un jove pelegrí francés a l'Alto

Castrojeriz des de l'Alto de Mostelares

Més Molstelares

El Canal de Castilla

De pont a pont

Dinant amb gana després d'acabar l'etapa més llarga i més plana

Ja relaxats a l'alberg de Terradillos de los Templarios

Visitant Sahagún

El pelegrí de Sahagún
 Des de Terradillos de los Templarios eixírem cap a Lleó. L'etapa era curta, però se'ns va fer llarga i penosa per les ganes d'acabar i pel molest tram final d'arribada a Lleó
Fent de turistes

La foto del fotògraf

Furtant-li el capell al senyor Gaudí

La monumental catedral gòtica lleonesa

Celebrant amb bons amics el primer tram

 Més de 400 quilòmetres, quasi 2.000 m, de desnivell en ascens acumulats, fred, pluja, granís, vent, solet, bons menjars, esforç, alegria, amistat, BON CAMÍ...
Tornant del Camí parem a Madrid: els amics ens "homenatgen" amb un extraordinari dinar

Un dinar amb bon vi i bones copes és capaç d'arrancar-nos el somriure

I ara somniant com a ciclopelegrins amb el tram
LLEÓ-SANT JAUME DE GALÍCIA

divendres, 30 de març del 2012

PER SANTA BÁBARA DE CAUDETE I PEL XINORLET DE MONÒVER


Dos rutes marceres marquen l'eixida de l'hivern i l'entrada de la primavera dels Tórtora-BTT. La primera, a la vila de Cabdet/Caudete --la que té el "corazón partio" entre una vocació valenciana i una realitat manchega--. Cabdet té un admirable nucli urbà, però un encara més admirable entorn natural. Si el paisatge és bo, el paisanatge és extraordinari: una colla de jóvens guies ens esperaven a les 8 del matí per ensenyar-nos el camí, animar-nos i fer-nos costat en els moments dificilets de la ruta. "Chapeau" per tots ells, caudetanos de collons...


La ruta, de quasi quarant quilòmetres, va tenir una primera part exigent, amb pujada constant, sendes trialeres prou ciclables i alguna petita dificultat, sense exagerar. La segona part, va ser un goig de davallada fins al poble. Li pegàrem la volta a la serra de Santa Bárbara, famosa per molins, o aerogeneradors, d'energia eòlica.

Bells paisatges, una breu incursió en el terme d'Almansa --cosa que ens estimulà per a fer algun dia Petrer-Almansa-- i algun que altre bac que provocà el somriure i la riallada foren la constant del magnífic dissabte que tancava l'hivern.


El vessant gastrònomic, fabulós: esmorzar de tota la penya en Picola; una invitació que reaferma l'enorme generositat de la bona gent de Caudete i, com ens vam quedar amb fam, viatge fins a Petrer per a engolir-nos un arròs, conill i caragols: la bestiesa d'un dia esplenderós!


L'altra eixida, ben coneguda pels Tórtora, va ser el primer dissabte primaveral. Cap al Xinorlet buscant l'asfalt dels camins agrícoles per allò d'evitar el fang provocat per la pluja de divendres. Bona ruteta per a rodar. Trencacames lleugerament exigent, sobretot fent-se a bon ritme.


Ja és primavera en... El Corte Inglés. És que sempre esteu pensant en lo mateix. En què? en lo mateix, home, en lo mateix. "Globeros del món, uniu-vos", ja ho deia el venerable barbut. O deia altra cosa? No sé...

dijous, 15 de març del 2012

XINORLET I BIAR, DOS VOLTETES DE MARÇ

Dos eixides marcades amb bon temps: Petrer-el Xinorlet (passant per la Romana) i Petrer-Biar-el Camp de Mirra-Villena.
La primera eixida, amb punxada inclosa, va ser plàcida i entretinguda. L'esmorzar va rsultar prou interessant i va servir, entre altres coses, per començar a planificar el Cami de Sant Jaume per a la setmana de Pasqua i perquè un tórtora trobara un soci que el tornara al poble muntadet en cotxe. Sempre hi haurà classes...
La segona eixida, tota una clàssica. Aquí teniu el plànol i el perfil (a què impressiona). La volteta va ser llarga, sí, però foren 80 km. prou senzills i entretinguts.


Primer coronàrem el "portitxol" de Biar i després va venir la part bona, baixar, esmorzar, baixar, planejar i bona cerveseta a Sucre de Petrer.

La setmana que ve, més i, pareix ser, que més dura. Tindreu notícies...

dilluns, 20 de febrer del 2012

DE PETRER A SALINES PASSANT PER GARRINXO

Feia temps que els BTT-TÓRTORA no apareixíem pel bloc. Hui ho fem referint-nos a la interessant volta que vam fer el passat dissabte. Quasi seixanta quilòmetres per les terres del Vinalopó Mitjà: Petrer-Xinorla-Pinada del Civil-Fondonet de Monòver- Cases de don Ciro-Garrinxo-Fontanas-Llacuna de Salines-Salines-Cases de Camara-Torreta-Petrer.
A Salines esmorzàrem gloriosament, com quasi sempre: no perdem els bons costums.
Férem un volteta completa que, com podeu vore en el plànol, que les modernes TIC ens van proporcionar, va passar per cinc municipis de la comarca (Petrer, Elda, Monòver, Salines i Saix) buscant sempre colladets i portells. El paisatge es transformava d'urbà i degradat, en molts trams, a belles raconades amb conreus de seca o pinades i bosc baix tan nostre, tan mediterrani.
Salvàrem un total de 430 mts. d'altitud acumulada. Així que va resultar una volta plàcida. Van ser la intensitat i les ganes d'arribar prompte a l'esmorzar, o a casa, les que li posaren un puntet d'exigència: l'estil de la casa "tortorera". Saluts hivernals!

dissabte, 12 de novembre del 2011

AL XINORLET PER CAMARA PASSANT PER FONTANARS


Feia temps que els Tórtora no apareixien pel bloc. No, no és que hem desparegut. En som pocs, seguim sense parar i, està lleig dir-ho, però cada volta són més bons. En realitat aquella tímida tórtora de fa un any i mig s'ha convertit en una "tórtora brava", quasi un gavilà. Seguim, però, sent fidels als principis globeros: bon esmorzars, riure'ns dels competidors i fer el que és raonable fer al ritme adequat (tu ja m'entens!).

En este bell dia de tardor --tota una primavera d'hivern-- i acompanyats dels fresquet matinal i les vinyes despintant-se i abandonant l'ufanós verd per un ocre a cavall entre els rojos, marrons i grocs --un espectacle de colors!-- hem fet cap al Xinorlet però sense concessions a la comoditat: la Torreta, Camara --preciosa ombria-,...



...la llacuna de Salines, Fontanars, finca de Garrinxo, la Boticària, Derramador, pla Manyar i Xinorlet.



Un bon esmorzar al bar de "L'escola", absolutament recomanable pel lloc, les viandes i el preu. Caldrà repetir. El regrés per les Cases del Senyor, el collao de Vitoriano, Monòver i Elda en un migdia esplèndid. La Tortora brava està en plena forma!