El torotorer responsable d'este reportatge va trair la resta de la penya. La cosa estava justificada. El dissabte 23 de gener ell no va poder anar a la ruta del conill i la llebre, així que es va vengar amb dos bons amics fent la ruta globero-cultureta del Carxe: la Múrcia que parla valencià. Definitivament és un adúlter del pedal.
Muntada la bicicleta en el cotxe, va fer camí cap al Pinós, des d'on era l'eixida. Abans, però, va gaudir de l'extraordinari paisatge que presentava la comarca: una penya de la Safra coberta de boira hivernal.
Punt de trobada: la mítica torre del Rellotge pinosera. Des d'allí, per un camí tranquil, pla i en bon estat a la Canyada del Trigo (així, no del blat ni del forment. Coses de Múrcia). Des de la Canyada tiràrem cap a la Torre del Rico. Breu pujadeta i ja hi estàvem. Vam admirar la torre magníficament restaurada. Altra pujadeta i cap a la Cavallussa, ja en terres del Regne de València de nou.
Els dos ciclistes assenyalen la fita murciano-valentina. Un d'ells s'abraça desesperadament al senyal que indica el bon camí: ja és segur que no ens perdrem!
La jumellana serra del Carxe vigilava la nostra ruta amb este bell aspecte boirós: tota una delícia paisatgística.
Rematàrem la festa passejadora i fotogràfica amb un bon esmorzaret al Pinós. Els excesos etílics del fotògraf trasformaren la torre del Rellotge en la torre Inclinada del Pinós. Un passeget agrable. La pròxima serà més dura. No ho dubteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada